El fiscal vol la detenció de Mayol, De Rosselló i Sarmiento pel cas de la implicació dels caps de BPA Mèxic en narcotràfic

El 30 de desembre la fiscalia d’Andorra va entrar un escrit a la Batllia on demanava la detenció de dos dels directius de BPA, Xavier Mayol i Santiago de Rosselló, i de la cap de compliment normatiu, Isabel Camino Sarmiento, per haver ocultat que els dos màxims responsables de la filial mexicana del banc al 2006, Manuel Urdangaray i José Miguel Díaz, estaven implicats en una xarxa de narcotràfic i en el blanqueig dels diners de l’organització.

Els tres coneixien suposadament els fets després que un empleat de la filial mexicana, que temia per la seva vida, expliqués l’operativa i fins i tot cités un cas en què hi ha relacionat un maleter ple de cocaïna. Mayol i Rosselló es van desplaçar a Mèxic i van comprovar suposadament la veracitat dels fets, van acomiadar a Urdangaray immediatament i van trobar documentació probatòria al seu despatx. A Díaz el van rellevar en el càrrec, però van decidir mantenir-lo vinculat a BPA com a prescriptor perquè continués portant clients. A Andorra l’únic que van fer va ser una declaració de sospita sobre els diners que tenia al Principat un dels presumptes narcos, Gabriel Gil Yáñez, i només van explicar que la sospita venia perquè no aportava prou documentació als ingressos que feia, obviant tota la trama, les vinculacions del client (i d’altres relacionats amb ell) amb el tràfic de cocaïna o la participació dels màxims responsables de la filial en la xarxa.

Aquests fets s’han descobert en la part final de l’any 2019 ja que BPA els va ocultar durant 12 anys. Finalment, la documentació va ser trobada dins de les desenes de milers de mails que estaven en els ordinadors del banc, el que ha permès reconstruir la història. La batlle però no ha acceptat ordenar les detencions de Mayol, Rossell i Sarmiento perquè han passat molts anys i s’ho vol mirar bé abans d’actuar.

Aquesta és la història amb els documents acreditatius trobats en els ordinadors de BPA:

BPA tenia dues persones a Mèxic al febrer de l’any 2006 treballant des d’unes oficines semioficials’ i s’havien aconseguit deu milions de dòlars. Eren Manuel Urdangaray i José Miguel Díaz, els dos de nacionalitat espanyola. En vuit mesos, segons l’informe del banc les previsions del banc eren arribar als 24 milions d’euros. Per això BPA decideix demanar una llicència per “operar oficialment”. L’estructura d’ingressos té com a principals clients les cases de canvi “B y B Casa de Cambio” i “Eurofinex S.A”. Esperen que l’oficina que s’obrirà tingui un important volum de negoci.

A l’octubre del 2006 la comissió bancària mexicana dona l’autorització per a establir una representació. El banc nomena a Urdangaray com a màxim responsable i a Díaz com número dos. Estaran al capdavant de la filial i seran els representants legals de l’oficina. Jean Marc Masson és enviat des d’Andorra com a subdirector general d’inversions.

Al 2007, arran d’una visita a un client es detecta que li estan cobrant unes comissions que no percep BPA Mèxic. Es contracta una agència perquè faci un seguiment al personal de la filial. Constaten que hi ha poc moviment en el compte del cap, Manuel Urdangaray, en comparació amb el nivell de vida que porta. Per exemple, té tres cotxes o múltiple personal de servei.  Es constaten constants viatges realitzats per Urdangaray i el xofer del banc a la casa de canvi B Y B sense que hi hagi ingressos posteriors que ho justifiquin.

Es decideix avançar la visita de dos alts càrrecs de BPA, Xavier Mayol i Santiago de Rosselló, a Mèxic i es fixa per al sis d’agost del 2007. Abans que es faci el viatge es fa una roda d’enquestes entre el personal de l’oficina. Jean Marc Masson diu que no sap res i que Urdangaray com a màxim responsable de l’oficina és qui porta l’operativa de la casa de canvi B Y B.

Abans que arribin s’ha pres declaració al xofer que acompanya Urdangaray en els viatges i explica exactament el que està passant.

Des de setembre del 2006 Urdangaray enviava el xofer a recollir diners a Jorge Mathison i un cop es feia l’entrega el conductor els portava a casa de Manuel Urdangaray. El cap de la filial els comptava, retirava una comissió i després li feia portar la resta a la casa de canvi B Y B . Es quedava l’1,5% de cada entrega i se’ls repartia a mitges amb el número dos del banc: José Miguel Díaz. S’estaven ingressant uns 4 milions de dòlars al mes i portaven gairebé un any o sigui que ja s’havien ingressat més de 40 milions de dòlars amb una comissió pels dos caps de BPA Mèxic superior als 600.000 dòlars.

(Qui és Mathison? Com es va saber amb el ‘cas Puerta’ també amb blanqueig en comptes de BPA
Andorra, era un home de confiança d’Hugo Chávez vinculat al cap antidrogues veneçolà Danilo Puerta que està empresonat per narcotràfic a Veneçuela. Mathison formava part juntament amb Gabriel Gil Yáñez, membre del ministeri d’economia veneçolà, de l’entramat pel qual portaven diners a BPA Andorra utilitzant passaport diplomàtics i per tant no se’ls podia obrir les maletes. Aquesta informació és del ‘cas Puerta’ i n’hi ha molta però enredaria més la història de BPA Mèxic).

Com el sistema anava bé van decidir que fos Mathison qui quedés directament amb el xofer. Això va canviar les coses perquè Mathison va explicar al conductor que els diners eren del narcotràfic. I ho va fer per un motiu evident: com ja sabia l’origen, el va advertir que si es perdia una part o ell explicava alguna cosa ja sabia el que li passaria. El xofer va començar a patir per ell i per la seva família però “no tenía a quien acudir”.

El xofer explica en la declaració jurada interna dins de BPA Mèxic que les bosses on portava els diners estaven plenes de pols blanca. Relata un fet concret. Un dia un treballador de Mathison li va demanar el cotxe i li va dir que esperés deu minuts que li portava la càrrega. Un cop li van tornar el vehicle, el va portar a casa d’Urdangaray perquè, com era divendres, la casa de canvi B y B estava tancada. Quan va arribar va dir al cap de BPA Mèxic que els diners estaven en unes caixes al maleter. Quan van obrir van veure que no eren diners (era cocaïna). Urdangaray li va dir que no es preocupés i que marxés a casa. El dilluns el xofer va escoltar una conversa telefònica entre Urdangaray i Mathison on el banquer li deia que ell no acceptava mercaderia i que només s’ocupava de diners. Van anar a un aparcament privat i els mateixos que li havien entregat divendres la droga van venir a endur-se-la.

El xofer explica la història, jugant-se la vida, perquè hi ha un succés que el posa en risc i necessita ajuda. Una entrega de diners que havia fet a la casa de canvi acaba cobrant-la en xecs un altre soci del grup de narcos: Gabriel Gil Yánez. La casa de canvi dona els diners a Yáñez, segons explica el xofer, després de l’autorització feta per Urdangaray. Mathison demana explicacions al conductor dient que els diners eren seus i no de Yáñez. Quan l’home explica a Urdangaray el problema, el cap de la filial l’amenaça dient que tindrà seriosos problemes i que si els diners no es recuperen els hauràde posar ell. Davant la por a les conseqüències, el xofer va anar a veure a Jean Marc Masson i li explica tot.

Al·lega que no ho havia comentat abans perquè la dona d’Urdangaray, Stela, li havia dit prèviament que no expliqués res a Masson ja que  significaria que haurien de repartir entre més gent. I si això passava li deixarien de donar diners per pagar les lletres del cotxe.

Jean Marc Masson fa un informe que inclou la declaració del xofer i li envia a la central de BPA a Andorra. Xavier Mayol i Santiago de Rosselló ja el tenen quan es desplacen a Mèxic. El 9 d’agost del 2007 s’entrevisten amb Urdangaray que reconeix estar cobrant comissions i que fa ingressos en comptes al banc de clients que no eren desitjats per BPA i se’ls havia denegat l’operativa per sospita de blanqueig. Se li demana la dimissió immediata i se’l fa marxar de les oficines. Abans ha redactat una declaració. En el despatx es troba documentació que demostra els fets.

El 13 d’agost es manté una reunió amb Díaz amb la presència per part de BPA Andorra de Mayol, Rosselló, J.A. Rivero i LC Jayme. Diaz nega els fets inicialment però se li mostra documentació de la casa de canvi on era ell beneficiari. Se li demana que dimiteixi com a subdirector i accedeix.

BPA nomena Masson com a nou responsable màxim de BPA Mèxic. L’altre decisió és mantenir l’acomiadament de Díaz, però, com portava molts clients, el mantenen de prescriptor perquè segueixi proveint fons. La decisió és tan anormal que el propi Xavier Mayol li envia un email a Jean Marc Masson explicant-li que “tot i que pugui semblar contradictori” mantenir Díaz és el millor pel banc.

Mayol ordena a Masson que es posi en contacte amb Mathison, de qui ja saben que és un presumpte narcotraficant de cocaïna, perquè un cop tancat el cas Urdangaray “el banc ha decidit cancel·lar com a mesura interna els comptes i l’operativa, no d’ell, sinó d’una sèrie de clients d’Urdangaray, per la qual cosa, recavés informació urgent de les instruccions per transferir el saldo. No tindrà cap pèrdua de la seva cartera doncs, per tal d’evitar-te problemes amb ell, el banc li cobrirà les possibles pèrdues que hagi tingut amb el fons Dolphin”.

Joan Marc Masson havia enviat un article de diari on adverteix que la casa de canvi B y B és una de les que investiga Estats Units en relació amb el blanqueig del narcotràfic i a l’article s’arriba a citar en una de les cases de canvi s’ha descobert un operador de El Chapo Guzmán.

BPA ja havia pres com a mesura augmentar la seguretat de Jean Marc Masson quan se’l posa al capdavant de la filial i un mes després, al setembre del 2007, també li augmentaran el sou.

Després del terratrèmol BPA presenta  la UIFAND una declaració de sospita sobre Gabriel Yáñez amb compte a BPA Andorra, però l’únic que declaren és que “l’operatòria no està suficientment justificada després de reiterades demandes i que no coincideix  amb l’exposada a l’obertura del compte” amb “ingressos en efectiu de justificació insuficient”. I mencionen, sense fer declaració de sospita, que hi ha una sèrie de clients que van ser presentats per Gil Yáñez. Els clients citats són Jorge Mathison i Miguel Antonio Djamous Kasale (també vinculat al cas Puerta) i dues societats quins representants són Juan Carlos Thula Rauseo i José Cammarano James. La declaració de sospita destaca que  “aquestes persones han estat presentades pel client objecte de la declaració sense que apareguin vinculacions”. La declaració es presenta el 16 d’agost del 2007, tres dies després de tancar l’episodi a Mèxic. Més enllà de l’oculació de tota la trama, de les evidències del lligam de Mathison amb el narcotràfic o d’amagar el vincle que coneixien perfectament entre Mathison i Gil Yáñez, tampoc van donar, segons la fiscalia, tota la informació relacionada amb Gil Yáñez. No van facilitar comptes amb els que estava vinculat o els contractes amb BPA Serveis (la branca especialitzada en crear societats pantalla que permetien amagar el rastre dels diners). També van amagar totes les evidències que disposava el banc sobre que Yáñez i Mathison eren presumptes narcotraficants. A Cammarano el detindrien al Veneçuela el 2010 perquè li van trobar a la seva finca 1.222 quilograms de cocaïna.

Quan la causa avança a la Batllia i el 27 de setembre del 2011, Xavier Mayol presta declaració judicial i se li pregunta: Coneix a Gabriel Gil Yáñez i quina relació ha tingut amb ell? Quina relació tenia Gabriel Gil Yáñez amb BPA? La resposta de Mayol és “no sé qui és”. Mai van informar de les presumptes pràctiques de narcotràfic, segons indica la fiscalia andorrana, dels responsables de l’oficina de Mèxic. La fiscalia recull que l’informe intern de BPA sobre les actuacions a Mèxic es va ocultar. BPA sabia que “Urdangaray i Diaz estarien col·laborant amb el narcotràfic i el blanqueig d‘una organització de la qual formarien part Mathison i Gil Yáñez”. I tant Mayol com Rosselló es van entrevistar amb el xofer autor de l’informe i varen trobar documentació al despatx de Urdangaray que provava la declaració. I per aquest motiu el van acomiadar en aquell mateix moment.

El text del fiscal apunta que “aquesta esperpèntica actuació ocultant la implicació de BPA Mèxic en el narcotràfic i en el blanqueig del seu producte fou de tal magnitud que fins i tot  Rosselló i Mayol decidiren continuar la relació professional amb un dels directius de BPA, Díaz, que s’estava dedicant-se al narcotràfic i al correlatiu blanqueig a Mèxic”.

El fiscal va demanar el 30 de desembre del 2019 la detenció immediata de Santiago de Rosselló, Xavier Mayol i Isabel Camino Sarmiento Fuentes (la cap de compliment normatiu), però la batlle va decidir no donar-hi curs, de moment, perquè han passat dotze anys i cal mirar-ho bé abans d’actuar.