El dia que Andorra va salvar la vida a l’Emma (a Catalunya no la intubaven per ser massa gran)

L’Emma té 78 anys i va empitjorar de cop. Estava genial de salut en general i va contreure el coronavirus. El seu estat va passar a ser crític. Virtualment s’ofegava. Els metges de l’Hospital de la Seu es van adonar que necessitava urgentment ventilació mecànica d’una forma en la que no estaven preparats. Com habitualment feien amb els pacients en aquest estat van contactar amb l’Arnau de Vilanova de Lleida. La resposta va ser totalment diferent. Estaven saturats i desbordats. Els pocs ventiladors mecànics que podien disposar s’estaven reservant per a la gent jove. Cal recordar que la Sanitat catalana va fer passar el missatge de donar preferència als menors de setanta anys davant de la impossibilitat d’atendre a tots els que necessitaven intubació. L’hospital de la capital lleidatana va recomanar als metges de la Seu que li donessin oxigen. I a veure que passava.

Els facultatius de l’hospital alturgellenc tenen clar que no se’n surt. Està cada cop pitjor. Al Sant Hospital tenen tres llits de crítics, però sense capacitat per tirar endavant una intubació així. És dissabte. Falten cinc minuts per la una de la tarda i es té clar que la perden. Els metges truquen a Jordi Fàbrega, alcalde de la Seu i exdirector assistencial del Sant Hospital. Li expliquen el cas. Fàbrega els hi diu que havia parlat a l’inici de la crisi amb el ministre de sanitat andorrà, Joan Martínez Benazet, i que li havia dit que si en algun moment la Seu necessitava un llit i hi havia disponibilitat Andorra el posaria a disposició. Fàbrega truca al ministre a les 12.55 a cinc minuts de l’inici de la roda de premsa de Martínez Benazet. Li diu que entén que està molt ocupat, però li explica el que passa i li diu que aquesta dona no se’n surt. El ministre li diu que ara mateix el torna a trucar. A les 12.58  hi ha la trucada de tornada. “Ok. Pujeu-la”. L’hospital ja tenia l’ambulància preparada. L’Emma arriba a Andorra “agonitzant”, segons coincideixen en explicar alguns dels que van viure la història.

La situació és tan greu que un cop ha parlat amb els metges de l’hospital andorrà, el ministre comunica a l’alcalde que hi ha moltes possibilitats que l’Emma no passi d’aquella nit. Ha arribat “molt justa” i les probabilitats estan clarament en contra. La nit és crítica. Però la dona demostra “una força increïble” i passa de ser gairebé un cas desesperat a millorar de forma espectacular en tan sols una nit. La intubació d’un sol dia la fa millorar moltíssim fins el punt que evoluciona tant bé que surt de la ventilació molt abans del que és normal en aquest casos.

Quan ja pot anar a planta és traslladada al Sant Hospital on el personal sanitari la rep amb grans mostres d’alegria. L’últim cop que l’havien vist tots donaven per fet que seria l’últim cop.