La sospita de la possible arribada d’una nova soca del virus amb molta més capacitat d’infecció té un dels motius en el cas d’una família on es van contagiar de cop més d’una quinzena de membres després de les reunions de les festes de Nadal. Joan Martínez Benazet va indicar que “no és normal” que s’hagi contagiat tanta gent d’una mateixa trobada d’una forma tan ràpida. Aquest fet s’uneix al contagi massiu a Sant Vicenç d’Enclar en un període molt curt de temps i ha fet que el ministeri hagi encarregat un estudi genòmic en els dos casos per poder determinar si ha arribat a Andorra alguna de les mutacions del virus que s’han tornat més agressives. Hi hauria algun altre cas sospitós derivat d’alguna festa nadalenca familiar, però no s’ha precisat ni quants ni a quant agent van afectar. El ministre de Sanitat va recordar que hi ha diferents soques actualment que s’estan expandint per Europa (la britànica és la més coneguda) que hagin pogut arribar al Principat.
Martínez Benazet va incidir en què aquestes soques noves no són més pernicioses per a la salut, sinó que el canvi fonamental és que contagien més fàcilment “perquè la mutació és el camí que busca el virus per a derrotar-nos”. Sanitat vol assegurar-se del que realment està passant, perquè tampoc es descarta que tant en el cas de Sant Vicenç d’Enclar com en el de la família amb més de quinze infectats finalment es tracti d’un “supercontagiador, una persona amb una gran facilitat per infectar com ja ens hem trobat alguna vegada”. El contagi massiu ja ha succeït anteriorment a Andorra “però no d’aquesta manera perquè en els brots anteriors es podia contagiar molta gent, però d’una forma progressiva amb més marge de temps mentre que en aquests casos ha anat tot molt ràpid”.
I no han pensat en la corba residual? es dóna en totes les epidèmies en la fase final, el mateix què la grip al 1919 quan ja no troba hostes. També s’han donat casos d’endèmies, o sigui què una epidèmia enllaça amb una altra diferent o amb una mutació prou significativa per considerar-se una altra i no la originària com el tifus asiàtic de 1811 o la pesta europea quan mutà el 1347 després de 3 anys en una nova variant i 3 anys més fins el 53.
És caldrien més dades per considerar aquesta opció que es molt probable sigui molt ajustada a criteri. Per exemple un estudi seroligic complet almenys al 75% de ls població. Personalment crec mes en la evolucio natural del virus al final de vida, mes infecció i menys carrega viral.
Aquests dos comentaris em semblen molt bons, ja que reflexa que sou dos persones que sabeu de que parleu. Gràcies, ja que és un desastre llegir algunes de les coses que s’arriben a dir.
Esperem que sigui el principi del final d’aquesta crisí que estem patint i poguen anar tornant a fer camí.
Agraeixo els comentaris que acabo de llegir. Ja es hora que gent que saben del tema opinin.