Joan Armengol Ribas va interposar una demanda en reclamació de quantitat per la gestió de l’Hotel Roc Blanc, contra Maria Assumpta Torm Babot, en què demanava la seva condemna al pagament de 33.990.647 €, així com els danys i perjudicis derivats de l’impagament, a partir del 12 d’agost del 2009 i fins al pagament efectiu, o, subsidiàriament, els interessos legals a partir del 12 d’agost del 2009 i fins a la data que pagués la participació en els beneficis endeutats.
Maria Assumpta Torm Babot va contestar aquesta demanda i va formular una contrademanda en què sol·licitava la condemna de Joan Armengol Ribas al pagament del 25% dels beneficis anyals l’hotel Roc Blanc de 2001 a 2004.
El 12 d’octubre del 2020, el Tribunal de Batlles va dictar una sentència en què va acordar, entre d’altres, estimar la demanda interposada de Joan Armengol Ribas i desestimar la demanda reconvencional, presentada per la Sra. Maria Assumpta Torm Babot.
Maria Assumpta Torm Babot va interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta resolució i al desembre de l’any passat la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual s’establia que Maria Assumpta Torm Babot havia de pagar a Joan Armengol Ribas 2.958.232€ en concepte de participació en el 25% dels beneficis nets de l’Hotel Roc Blanc durant el període de 1979 a 2000, actualitzats segons l’evolució del nivell de vida del Principat, més els interessos legals que es produeixin des de la data d’aquesta resolució fins al seu pagament definitiu.
D’altra banda, condemnava Joan Armengol Ribas a retornar a Maria Assumpta Torm Babot, en la seva qualitat d’hereva el 25% del benefici net del Roc Blanc durant els exercicis 2001 a 2004, a més d’altres quantitats.
Joan Armengol Ribas va recórrer aquesta sentència al Tribunal Constitcional “per no ésser la sentència objecte del present recurs fonamentada en Dret, i del dret a un procés degut, per provocar indefensió”.
El Tribunal Constitucional ha rebutjat la petició d’Armengol en considerar que la Sala Civil va fer una lectura correcta de la situació. Concretament explica que del “contracte de gerència” del 28 de setembre de 1979, en el qual, sota el títol “REMUNERACIÓ”, es diu textualment: “Joan ARMENGOL RIBAS i Emilia TORM BABOT cobraran el vint-i-cinc per cent (25%) dels beneficis nets anyals de l’Hotel i annexes; igualment cobraran un salari mensual determinat pels consorts TORM-BABOT i els consorts ARMENGOL-TORM; aquest salari o remuneració seguirà cada any l’evolució del Cost de la vida en les Valls d’Andorra” que constitueix l’objecte precís i directe del conflicte plantejat en aquesta causa. I, a continuació, en el fonament jurídic setè procedeix a fixar la quantitat reclamada per l’avui recurrent. Amb aquest efecte, la Sala Civil examina una escriptura posterior -de l’11 d’octubre del 2000- en què, en l’expositiu C, es diu literalment: “El mateix any mil nou-cents setanta nou, el senyor Domènec TORM COLOM, la senyora Assumpta BABOT FONT, i el senyor Joan ARMENGOL RIBAS convingueren transaccionalment que, a part de la seva retribució, el senyor Joan ARMENGOL RIBAS percebria un vint-i-cinc per cent (25 %) dels beneficis ordinaris (EBITD), de l’Hotel Roc Blanc, com a incentiu perquè l’esmentat senyor Joan ARMENGOL RIBAS acceptés tornar a desenvolupar el càrrec de gerent i es traslladés amb la seva família a viure a Andorra”.
Per tant rebutja la pretensió de cobrar 33 milions d’euros de compensació com pretenia Armengol.
