El dia de l’Orgull LGTBIQ+ s’ha celebrat aquest diumenge 28 de juny amb una concentració a les 12 hores, organitzada per l’associació Diversand, a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. Una quarantena de persones han assistit a un acte per donar visibilitat al col·lectiu i fomentar la tolerància social. En el seu manifest, des de l’associació s’ha volgut recordar que encara falta molt per aconseguir i, tot i que han agraït públicament la sensibilitat del Govern, també han reivindicat que es regulin els seus drets i no hi hagi buits legals. La presidenta de Diversand, Rocío Soler, ha declarat que cada dret aconseguit és un esforç titànic i tan sols ha recordat que l’únic que es demana és la igualtat i arribar a una societat més tolerant.
En l’acte, també hi ha participat com convidada especial, Michelle Relayze, una activista defensora dels drets del col·lectiu i que el 2019 va ser guardonada amb el premi Miss Trans Espanya. “Encara tenim una lluita molt forta per fer i esperem que no hagin de passar 50 anys més per reivindicar els nostres drets”, ha indicat Relayze, qui ha emfasitzat que l’únic que reclamen és el dret de qualsevol persona a ser acceptada i respectada. En aquest sentit, ha afegit que la carència principal en la societat és la manca de respecte a la diversitat. “El fet de no ser tots iguals i que existeixin molts tipus de persones, gèneres i comunitats és el que fa bonic i especial aquest món”.
D’altra banda, en l’acte també hi ha assistit el secretari d’Estat d’Igualtat i Participació, Marc Pons, qui ha comentat que al llarg dels últims anys els drets que reclama el col·lectiu es van reconeixent amb paquets de lleis. “Estem seguint una planificació sorgida del llibre blanc de la igualtat on es van fixar tot un seguit de prioritats amb un calendari”. Per tant, Pons ha indicat que abans de finals d’any s’entrarà la llei efectiva d’igualtat entre homes i dones, i ha afegit que de forma gradual s’haurà d’anar consolidant tots els aspectes que reclama el col·lectiu LGTBIQ+ i l’associació Diversand.
Sobre els buits legals que hi pugui haver per reconèixer alguns drets del col·lectiu, Pons ha indicat que l’acompanyament de les institucions hi és, però ha reconegut que a nivell de drets encara no. Una de les primeres reclamacions del col·lectiu, que és el reconeixement dels infants de la seva pròpia identitat, ja està recollint amb la llei d’infància i adolescència, però en canvi, el fet de poder efectuar algun canvi de nom com a expressió del teu gènere, no està inclòs dins la llei del registre civil. “La nostra feina és analitzar i veure on hi ha aquest xoc de normes que dificulten l’acompanyament de les institucions amb casos de nenes i nens que no poden veure reflectida la seva identitat amb el que senten”. Tot i així, Pons ha subratllat que ja tenen els primers punts identificats i que ara s’ha d’analitzar a nivells legals. Finalment, el secretari d’Estat ha recordat que tot és una evolució i l’objectiu és anar consolidant els passos perquè “fa 20 anys no estàvem com estem ara” i cal molta tasca de pedagogia perquè hi ha molta invisibilitat.
Definitivament el món s’acaba.