Les vaques, els cavalls i les ovelles formen part del paisatge ramader d’Andorra, però en Rossendo Duró està decidit a incorporar un animal més a la família: el caragol. El seu pla d’empresa sobre el desenvolupament d’una granja de cria i engreix de caragols ha guanyat el primer premi del darrer ‘Taller d’Emprenedors’ organitzat pel Govern i la Universitat d’Andorra (UdA).
De caragols, no se’n mengen gaires a Andorra…
No, i de fet criar-los només per menjar no genera gaire marge de benefici. Necessites entre quatre i cinc mesos des que cries el caragol fins que el pots vendre així que no estàs tot l’any venent caragols sinó només una època de l’any.
Aleshores on està el negoci?
En el caviar de caragol, un producte que ara està molt de moda en l’alta gastronomia. No és un producte conegut al país, però és considerat un aliment ‘gurmet’; en el món de la restauració se’l coneix com ‘les perles d’afrodita’. Es ven a 2.000 euros el quilo i jo aspiro a produir-lo al país; és més car que el famós caviar de centurió. A més, en un futur també m’agradaria crear una altra línia de negoci amb la bava de caragol i vendre’l a laboratoris de cosmètica.
M’estic imaginant ja el caviar de caragol com un producte més del catàleg de Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra…
La intenció és que així sigui, convertir-lo en un producte únic al país que sigui tot un referent. El Govern sempre està dient que hem de buscar productes alternatius al tabac i que s’han de buscar productes ‘marca Andorra’ i jo crec que aquest podria ser un d’ells. De moment començaré amb una explotació petita, d’uns 15.000 caragols.
I no es moriran de fred?
Andorra no és un país gaire adequat per a fer granges de caragols, perquè necessites una temperatura i una humitat constant i el fred no els va bé, però impossible no és. Possiblement seguiré el model que fan servir a Andalusia, on crien els caragols en hivernacles, un per a la cria i l’altra per a l’engreix amb pinso, l’alimentació habitual en aquestes explotacions, tot i que també se’ls posa fruita o alguna planta.
Entrevista feta per E. Cortiles a l’ANA-Economia
