El Càrtel de Sinaloa, fundat per Joaquín El Chapo Guzmán, va rentar diners a Andorra: l’organització criminal més poderosa de Mèxic va blanquejar almenys 108 milions de pesos (4,4 milions d’euros) mitjançant una complexa xarxa d’empreses fictícies que van servir per a tota mena d’activitats il·lícita, des de la venda de factures fraudulentes fins a dispersar fons per a esquemes de corrupció vinculats a Odebrecht i l’Estafa Maestra (una operació on es van desviar 400 milions de dòlars a través d’empreses fantasma).
L’estratègia del càrtel sinaloenc es va basar en l’ús de companyies fantasma que, al seu torn, van transferir fons a Europa amb la intenció d’evitar que fossin rastrejats pels serveis d’intel·ligència financera. Aquest sistema es va desenvolupar durant els últims anys del regnat de Joaquim El Xapo Guzmán. Encara que l’esquema va funcionar sota el radar durant gairebé 10 anys, les primeres pistes concretes Andorra ja estan en la mira de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF), que va detectar almenys a 22 empreses mexicanes que van registrar transaccions al Principat i que, en un segon nivell, tenen nexes amb 72 societats mercantils que han servit al càrtel de Sinaloa per a moure capital producte de la venda de droga cap a paradisos fiscals.
La revista Milenio ha fet públiques aquestes informacions perquè va tenir accés al report d’intel·ligència presentat a principis de març davant el gabinet de seguretat federal que encapçala el president Andrés Manuel López Obrador. Les indagatòries de la UIF van detectar en el sistema financer una sèrie de transaccions vinculades directament amb el càrtel de Sinaloa, controlat en aquella època per Joaquín El Chapo Guzmán. Segons l’informe, fins ara, la UIF ja va comprovar transferències per almenys 108 milions de pesos originades des d’aquestes 22 empreses pantalla. Es té la sospita fundada que això és només una fracció minúscula del mogut pel càrtel cap al sistema financer andorrà. La UIF va detectar a més, que aquestes empreses façana van ser fundades al llarg dels últims anys per a altres càrtels de la droga i per a delictes relacionats amb actes de corrupció, desviament de recursos públics i evasió fiscal.
Són corporacions falses en les quals ja es van detectar vincles amb altres recerques com les de l’advocat Juan Collado (amb 120 milions de dòlars a BPA), la xarxa d’Odebrecht (que rentava a través de BPA) i fins i tot l’Estafa Mestra. El report explica que la unitat encapçalada per Santiago Nieto va detectar que Manuel Eduardo Rodríguez, considerat com el principal operador financer de Joaquín “El Chapo” Guzmán i que es troba pròfug, va recórrer a aquest entramat d’empreses pantalla per transferir capitals des de Mèxic a Andorra, per rentar diners del Càrtel de Sinaloa i grups colombians del narcotràfic.
No se sap, amb certesa, com va arribar una organització criminal transnacional a conèixer als encarregats de gestionar empreses façana que també van ser usades per emporis com Odebrecht. En els documents s’estableix una intricada xarxa en la qual, alhora que apareixen i desapareixen companyies, es registren dipòsits en pesos i dòlars en comptes andorrans.
Per exemple, la UIF va detectar que a partir del 2013 van ser denunciades davant la Fiscalia General de la República les empreses ZOCLE MERCANTIL S. a. de C.V. i Comercialitzadora PITER S. a. de C.V. per operacions amb recursos de procedència il·lícita del Càrtel de Sinaloa. Els comptables de “El Chapo” Guzmán van recórrer a una sèrie de petites associacions per mantenir funcionant el rentat de diners. Aquestes dues empreses eren fonamentals per al crim organitzat perquè les autoritats, també les vinculen amb l’avioneta que el govern de Veneçuela va abatre el novembre de 2013 amb un carregament de droga destinat per al Càrtel de Sinaloa.
Una de les empreses que va sorgir arran de la denúncia en contra de ZOCLE S.A. i PITER S. a. de C.V, va ser COPADEC CRIC S. a. de C.V. que va transferir recursos a Gallaxy Real Estate S. a. de C.V., que al seu torn va transferir 200 mil dòlars a Andorra. Gallaxy encapçala la llista de les 22 empreses que la UIF ha començat a rastrejar per “moviments inusuals”.
Les autoritats van comprovar que COPADEC CRIC té el mateix domicili que l’empresa VIKOCEL S. a. de C.V. i van ser constituïdes juntament amb ZOCLE, pel mateix notari públic: Leonardo Alfredo Beltrán Balderas en Nezahualcóyotl. Totes, segons el govern federal mexicà, amb indicis de rentada de diners del crim organitzat i actes de corrupció.
COPADEC va enviar 45,5 milions de pesos nde ZOCLE i va rebre sis milions de pesos en efectiu; mentre que VIKOCEL va enviar a ZOCLE 1,1 milions de pesos i va rebre quatre milions.
COPADEC també està vinculada, d’acord amb la UIF, amb el desviament de recursos públics a través de l’anomenada ‘Estafa Mestra’, un altre dels esquemes que van ser detectats per a l’ús d’aquestes 22 empreses mercantils.
Les indagatòries de la UIF, que encara no han acabat, van identificar que aquestes 22 empreses presenten els mateixos domicilis i número telefònics, i fins i tot, van buscar obrir comptes bancaris el mateix dia. Van ser constituïdes en els últims deu anys i la majoria té domicilis en l’Estat de Mèxic, en els últims mesos d’Enrique Peña Nieto com a governador i en els seus anys com a president de la República.
Però en la xarxa d’empreses closca apareixen més vincles, fins i tot, amb figures prominents de Mèxic. Com el cas de dues de les companyies: Enterprisse Gamki S. a. de C.V. i Varys Comercial S. a. de C.V., considerades com les empreses façana a través de les que Juan Collado, l’exadvocat del president Peña Nieto va cobrar 4,4 milions de dòlars a Andorra.
Collado es troba pres des del 2019 per rentada de diners a través de BPA, operacions amb recursos de procedència il·lícita, delinqüència organitzada i defraudació fiscal. Altres empreses estan vinculades a companyies façana i amb companyies incloses en la Llista de Persones Bloquejades per irregularitats en els seus moviments financers. En un tercer esquema detectat, aquestes empreses es dediquen també a la venda de factures fraudulentes
I encara no saben perquè els hi han tancat el banc…..
Quasi es carreguen el país !
El país ja està “carregat” però d’una altra manera: ja l’han comprat els forasters adinerats i els Prats estan desapareixen amb ciment per gent de fora. Adéu Andorra: 1278 – 2021.
Si és així, malament.
Normalment als cartels no els hi agrada perdre diners.
Quin desastre!! El mal que va fer aquest banc a Andorra és indignant. No m’estranya que un exercit d’advocats intenti que no es pugui fer cap judici. Menys mal que per diners que es tinguin no es poden parar les investigacions a tot el món.