Andorra continua sense haver iniciat la vacunació ni ha posat encara una data. Aquest retard està motivat perquè el Principat depèn actualment de forma total d’Espanya i França per immunitzar la població. I la vacuna de Pfizer ha derivat en un caos de dimensions èpiques en la Unió Europea fins al punt que, quan fa més d’una setmana que el fàrmac està aprovat i que hi havia milions de dosis disponibles, els percentatges d’injeccions són irrisoris. Hi ha moltes dades preocupants amb la situació sanitària i econòmica actual, però només cal citar una: a França la primera setmana es van vacunar poc més de 500 persones.
Com Andorra ha d’anar rebent partides dels fàrmacs dels països veïns el col·lapse a Europa deriva en ni tan sols tenir la data d’inici. Joan Martínez Benazet va anunciar que hi havia dues mil dosis de Pfizer a Madrid reservades per a Andorra i que arribaven aquesta setmana. De França, que ha d’enviar les dosis de Moderna (aprovada avui), tampoc hi ha encara una data ni una xifra clara. El pitjor és que l’escassedat de dosis en els països veïns fa que segurament arribaran en comptagotes al Principat.
Davant les crítiques, Brussel·les ha defensat en tot moment la seva gestió de “no posar tots els ous en la mateixa cistella”, tal com l’ha denominat en reiterades ocasions la comissària de Salut, Stella Kyriakides. L’estratègia europea de vacunes mai ha estat la de comptar amb una sola marca i precipitar-se a una immunització massiva al gener, sinó la d’anar a poc a poc desplegant una àmplia cartera d’injeccions, les quals es troben en diferent fase de preparació, compten amb diferent tecnologia i aniran sent aprovades i arribant al llarg de l’any.
“Hem signat contractes que permetran als Estats membre tenir accés a 2.000 milions de dosis, més que suficient per a vacunar a tota la població de la UE [de 450 milions]”, va defensar aquest dilluns Eric Mamer, portaveu cap de la Comissió. L’elevat nivell d’ansietat ha marcat el ritme en l’inici de l’any. Rafael Vilasanjuan, analista de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i membre de la junta directiva de Gavi, l’Aliança per la Vacunació, considera que el soroll i les crítiques dels últims dies han anat creant una bola de neu que ha exercit “molta pressió” sobre la EMA (Agència europea del Medicament).
“Existeix una espècie d’idea que el miracle es produirà quan hi hagi una vacuna”, explica Vilasanjuan. “Però després fa falta posar-la al braç”, afegeix, al·ludint a tots aquests factors que arriben després de l’aprovació i que són precisament els que estan retardant i complicant la campanya: la producció (que té una capacitat limitada), la distribució logística (complexa perquè estem davant vacunes noves, amb requisits de temperatura), l’estratègia de vacunació (els sectors de població que es prioritzen segons la fase). I tot això sumat a una arrencada que s’ha produït enmig d’uns dies festius, que llastren els equips i el personal capaç de vacunar”.
Europeu no, perdona. De Madrid i després de Barcelona, que son els que ens donaran les que els hi sobrin.