A Singapur una sola persona va contagiar vuit-centes en uns dormitoris per a immigrants.
El vuitanta per cent dels casos de coronavirus es contagien per un deu per cent de les persones afectades. Aquest nucli petit de població és conegut com a ‘supercontagiadors’ i Joan Martínez Benazet n’ha fet referència. El ministre de Sanitat ha destacat que “els nens no estan entre els supercontagiadors” perquè “sempre són adults”. Aquest és un dels motius per destacar que “els contagis escolars es produeixen habitualment fora dels centres”. La majoria de les infeccions es produeixen “a casa i a la comunitat” perquè “entre els menors no hi ha supercontagiadors, tot i que no se sap ben bé perquè”. El ministre va incidir en què “els supercontagiadors són persones que exhalen molts virus com a aerosol i per tant és molt més fàcil contagiar-se per un infectat adult que per un nen”. El ministre va incidir en què “el cribatge que es farà a les escoles en realitat anirà més enllà perquè estarem cribant també a les famílies”.
Què són els supercontagiadors? Diferents estudis al Regne Unit, la Xina o l’Índia assenyalen que al voltant del 80 per cent dels contagis secundaris de coronavirus són produïts per una mínima fracció d’infectats, que suposen el 10 per cent del total. Són coneguts com a supercontagiadores.
En altres malalties, com el xarampió, el SARS i ara el SARS CoV2, han aparegut casos de superpropagadors: persones en període d’incubació o sense símptomes que mantenen una gran vida social i que, per motius que es desconeixen, són capaços de propagar la malaltia amb una especial virulència. Segons explica la investigadora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Matilde Cañelles, no se sap perquè tenen una especial capacitat de contagi: si es tracta d’un element relacionat amb el seu sistema immune, amb la càrrega viral… “Hi ha tant gent més gran com més jove”, subratlla Cañelles, que recorda un cas vinculat amb el SARS d’una anciana de més de vuitanta anys i una intensa mobilitat que va contagiar a moltes persones abans de ser localitzada.
El coronavirus sembla especialment dissenyat per afavorir el contagi massiu dels superpropagadors. Té una incubació llarga, sovint sense símptomes i els supercontagiadors poden passar molts dies sense saber que estan infectats i acabar contagiant a molta gent. En malalties com la grip, la incubació és només de dos dies i ràpidament hi ha símptomes. El potencial supercontagiador s’acaba aïllant ràpidament perquè es troba malament. La Covid 19 té una incubació d’uns sis dies, però pot arribar fins a catorze i en tot aquest temps les persones que tenen facilitat per contagiar acaben provocant múltiples casos. Per aquest motiu és tan perillós que la gent es concentri en grans quantitats perquè un sol supercontagiador és suficient per crear un brot.
