La majoria de les parelles residents està formada per persones en què ambdós són de nacionalitat no andorrana (63,1%), mentre que en el 26,4% de les parelles ambdós membres són andorrans. Les parelles en què un dels membres és andorrà i l’altre no andorrà representen el 10,5%. Així ho recull l’estudi d’Estadística. Cal tenir en compte que una part important dels nacionals andorrans són menors o joves fills de residents que no s’han anat a viure amb una parella. I sovint els pares no s’han volgut naturalitzar en arribar als vint anys. Això provoca que encara que gairebé la meitat de la població sigui andorrana, el nombre de parelles sense cap nacional sigui molt alt.
La proporció de les llars unipersonals (vinculada a la reactivació de la immigració) i les llars monoparentals ha crescut en els darrers anys, fenomen lligat, d’una banda, a l’envelliment de la població femenina, i a la irrupció de noves pautes de comportament familiar derivades de l’expansió del divorci i la dissolució de les parelles de fet (com les famílies monoparentals). Les llars unipersonals estan molt vinculades a nous immigrants que venen a treballar a Andorra i, com a mínim inicialment, viuen sols.
Les dones han seguit una tendència creixent a encapçalar llars al llarg del període 2017-2021, essencialment entre les de 25 a 39 anys. Tot i això, el creixement de l’esperança de vida masculina està tenint efectes en les taxes de persona de referència de les edats més avançades, provocant una disminució efectiva del nombre de vídues en alguns grups d’edat, i limitant, per tant, el creixement de les llars encapçalades per dones entre la gent gran.
Que la parella d’un andorrà que porten junts més de 20 anys hagi de passar un puto exàmen d’assimilació per obtenir la nacionalitat, AIXÓ SI QUE ÉS VERGONYÓS.
Srs del govern a qui l’importa la politica, els pics, les institucions, etc… si en definitiva més de 20 anys casats i vivint a Andorra amb fills andorrans ja t’hauria de donar la nacionalitat automaticament a un dels consorts.
Però no, cal anar a fer un exàmen davant de 4 o 5 persones quan s’hauria de mirar més cada cas concret.
Que a més et demanen de dir el nom de tre llacs quan a Andorra tot són estanys, vergonyós.
El que seria vergonyós seria treure l’Examen. Mireu que fan els països petits i no tant petits com Austràlia. Si no fos com ara, durem dos telediaris. Ara… qui no s’estimi Andorra ho trobarà tot bé.