Grandvalira es troba a l’espera dels esdeveniments i amb la data d’obertura sense concretar. Cada dia hi ha novetats tant respecte a la possibilitat d’obertura de les pistes d’esquí com de la mobilitat dels potencials turistes dels països veïns. Saetde ha agafat un posicionament diferent del d’Ensisa. Des que es va veure que França apostava per no permetre l’obertura de pistes d’esquí fins al gener, la part encampedana ha defensat que la millor opció era no obrir fins al mes vinent. Saetde hauria preferit fer ja un anunci d’aturada fins al mes vinent i la seva pressió va aconseguir que Grandvalira fa dies que va comunicar oficialment que suspenia la data prevista d’obertura per al 19 de desembre.
Els canillencs ho veuen diferent. La successió constant d’esdeveniments els ha fet agafar una posició d’espera per veure quin és l’escenari final. En aquest sentit volen esperar al fet que quedi clar si Catalunya obre les pistes, el que donaria peu a què Andorra tingués l’excusa perfecta per fer-ho també, i també a què quedi clar si podran haver-hi turistes catalans o no durant el desembre. Ensisa, en cas que Catalunya obri i puguin arribar turistes a Andorra, és partidària d’obrir durant el desembre.
En aquest posicionament influeix també el tipus d’esquiadors que té cada part. Saetde té molt més pes del client francès que no pas Ensisa. I aquest col·lectiu es dóna per perdut perquè difícilment França pot permetre que els seus nacionals vinguin a esquiar a Andorra quan el Govern de l’Hexàgon obliga les seves pròpies pistes a estar tancades fins al gener. Saetde hauria tret la calculadora i li surten millor els números, per la reducció de la despesa respecte a uns ingressos que no serien molt grans, si continua el tancament fins al mes vinent. Ensisa creu que, encara que la xifra de negoci sigui menor, és millor aprofitar el màxim possible els dies que es pugui estar obert. No només per a l’estació, sinó per tots els negocis que generen ingressos al voltant dels esquiadors.
La divisió d’opinions, però ha quedat marcada per la certesa que és molt possible que la decisió final ni tan sols acabi vinculada als seus posicionaments i que l’escenari pot venir gairebé marcat per les decisions que es prenguin en els països veïns.
