Però com pot obtenir la residència a Andorra un inversor en criptomonedes? “La residència no lucrativa o passiva és la millor solució per al perfil d’inversor patrimonial. Una inversió de 350.000 euros en un actiu andorrà com l’immobiliari o fons d’entitats bancàries andorranes, més una fiança de 50.000 euros, obren la porta a ser resident passiu a Andorra. La residència s’atorga després de dipositar la fiança i acreditar tenir un domicili i una assegurança privada a Andorra. Això sí, encara no s’accepten les criptomonedes com a inversió”.
Molts inversors en criptomonedes encara no han realitzat els guanys obtinguts, per la qual cosa no han hagut de declarar la tinença d’aquests actius. Això es deu al buit legal que encara existeix en molts països respecte al tractament fiscal de les monedes virtuals. Encara que aquesta situació no durarà. Per tant, venir a Andorra els hi dona un avantatge fiscal en el moment en què venguin els bitcoins o monedes similars.
L’avantprojecte de llei de lluita contra el frau fiscal que està preparant el govern d’Espanya obligarà a comunicar totes les operacions realitzades amb criptomonedes. També caldrà declarar els actius d’aquest tipus que es tinguin a l’estranger amb el model 720 d’Hisenda.
Per part seva, França no gravarà les transaccions amb aquests actius, però sí que preveu repercutir l’IVA a les compres realitzades amb aquestes divises i taxar les conversions a diners “reals”. Aquestes iniciatives, que intenten augmentar la transparència en les operacions realitzades en un mercat encara poc regulat, generen un creixent recel entre els inversors en criptomonedes.
En contrast, el Govern d’Andorra està adaptant el seu marc regulador per a incloure les criptomonedes, el blockchain i altres innovacions digitals com un dels pilars per al seu nou model econòmic de futur. El projecte, batejat com a “Horitzó 2023”, previsiblement inclourà un tractament fiscal i regulador encara més favorable a aquests actius per a atreure inversors.
Un cop arriben a Andorra i obtenen la residència, seguidament obren un compte a Luxemburg o millor un país sense intercanvi automàtic d’informació per no portar ni un duro.
És doncs, una relació interessada temporal ja que no tenen confiança amb Andorra.
Una part molt petita de la població es beneficia d’aquests nous residents; compra-ventes de cotxes de luxe, immobiliàries, constructores (aneu cobrant sovint), assessors, comptables… i poca cosa més.
També s’han adonat de la facilitat de defraudar al fisc andorrà, per la manca de capacitat a tot nivell en els processos d’inspecció.
Resumint, tot és un blufff, que ajuda a perpetuar el model de país esclavista, Ferraris al carrer, botigues de luxe buides i caixers de supermercat a 1000 euros pagant 1200 de lloguer.
En el cas d’Espanya, la tinença d’aquests actius s’ha de declarar en l’impost del patrimoni a partir de certes quantitats.
Quina por estar en mans d’aquest suposat assessor que no obliga a que els seus clients regularitzin la seva situació fiscal a Espanya abans de fer-los residents a Andorra.
Pel bé d’Andorra, facin les coses bé.