El Tribunal Superior ha revocat una sentència de la batllia on no s’havia concedit un desnonament en considerar que l’arrendador no havia demostrat que el llogater li havia deixat de pagar. Segons el Superior, la sentència recorreguda infringia les regles sobre càrrega de la prova, “doncs imposava a l’arrendador la càrrega d’acreditar un fet negatiu (l’incompliment en relació a l’obligació de pagament de la renda) exclusivament per raó de la situació de rebel·lia en que incorria el defenent”. La primera sentència es basava en què com el llogater no havia comparegut li corresponia al propietari aportar documentació que justifiqués els impagaments i, per tant, el desnonament.
La Sentència de primera instància desestimava la demanda en considerar que l’arrendador no hauria acreditat els fets constitutius de la seva pretensió: la manca de pagament de la renda dels mesos d’agost a octubre del 2018 i de les despeses d’electricitat i comunitàries prèviament abonades per l’arrendador.
Segons l’aute del Superior, “no podem compartir aquest raonament doncs desautoritza la regla segons la qual correspon al deutor acreditar el compliment de la seva obligació (“solutionem asseveranti probationis onus incumbit” (Manal Digest). Es considera que el llogater haurà d’acreditar que ha pagat les mensualitats (fixades pel contracte d’arrendament) i l’import de la renda pactada així com de les despeses accessòries.
El Superior fixa que s’ha de desnonar l’habitatge i condemna el llogater, que no s’ha presentat en cap de les instàncies, a pagar els mesos que deu.
