Un hotel del Pas de la Casa li va demanar a l’empresa que s’encarrega del manteniment de la caldera hi havia “tot un seguit de peces per al sistema de calefacció per tal de tenir–les en estoc i així esvair qualsevol imponderable que pogués sorgir en l’eventualitat d’una avaria per manca del material necessari per a procedir a la seva substitució”. Aquesta és la versió de l’empresa de manteniment. Segons l’hotel “l’únic que s’havia encarregat era l’elaboració d’un pressupost, sense mai però haver encarregat la mercaderia” perquè no se’ls hi havia comunicat el que costaria.
Les “controvertides” peces van ser lliurades i uns dies més tard es va enviar una factura per import d’11.893 euros. L’hotel va respondre amb un correu electrònic “destacant essencialment que els preus aplicats resultaven abusius”.
La investigació del cas ha recollit que les peces van ser comprades a “diferents proveïdors andorrans” amb qui l’empresa de manteniment té “uns descomptes especials sobre el preu públic del distribuïdor (aproximadament un 50%), descompte aquest però que no es va repercutir al client final. L’empresa va pagar per les peces 6.866 euros sense IGI i va trametre una factura a l’hotel per 12.646 euros (IGI exclòs), si bé realitzava un descompte comercial del 10% que va deixar el preu final en 11.893.
El Tribunal recull que el sistema de compra “sembla obeir a una estratègia comercial de l’empresa proveïdora amb la clientela, oferint un preu públic on apliquen immediatament un descompte important, sense que tampoc aquest es correspongui al preu de mercat de les peces lliurades”. L’hotel va demanar un pressupost posteriorment a una empresa de Tolosa i era menys fins i tot del
S’escuda la societat demandant en què “el principi constitucionalment reconegut de la llibertat d’empresa li permetia aplicar el preu que considerava més adequat a les peces que va lliurar obtenint un marge rellevant, i si bé aquesta afirmació pot ser parcialment certa, això no li permetia imposar la seva venda a un preu que no s’ha acceptat pel venedor”. Per tant, una empresa pot vendre al preu que vulgui, però el comprador ha d’estar d’acord i no ho pot estar fins que no coneix el preu. Si quan li comuniquen el considera abusiu la compra no es pot donar per materialitzada i en conseqüència no té cap obligació de quedar-se el producte al preu que vulgui el venedor.
