Els advocats d’alguns dels caps de la trama veneçolana que suposadament va expoliar uns dos mil milions de dòlars de la companyia estatal Petroleos de Veneçuela a través de BPA havien fet un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per evitar que el ‘cas Veneçuela’ continués adjunt a la causa principal ‘cas BPA’ que s’ha de reprendre en breu. La petició es va fer en nom de Diego José Salazar Carreño -empresonat a Veneçuela per aquest afer-, Nervis Gerardo Villalobos Cardena, Luis Mariano Rodríguez Cabello i Rosycela Diez Gil. Tot i que a aquests veneçolans la mesura no els hagués servit més que per guanyar temps abans, per a les defenses del ‘cas BPA’ és un cop molt dur. El Tribunal Consitucional ni tan sols ha admés a tràmit el recurs d’empara.
El motiu es troba en que si el judici que està aturat només tracta sobre el ‘cas Gao Ping’ i hi ha molts dubtes respecte al delicte que s’està jutjant. Es podria determinar que només va ser un delicte fiscal que en l’època dels fets no estava tipificat al codi penal andorrà. Aquesta era l’estratègia que estava damunt de la taula quan van començar la bateria de recusacions, atacs en base a defectes formals i tot la bateria d’accions engegades per les defenses que han aconseguit que el judici porti dos anys i mig parat i sense haver passat de les qüestions prèvies.
Veneçuela és un cas totalment diferent. En el sumari hi ha una quantitat ingent de suposades proves dels diferents sistemes d’expoli emprats per la xarxa amb la possible connivència de BPA. A més ja hi ha diferents empresonats a Veneçuela per aquests suposats delictes i altres estan amb ordres d’extradició. I l’afer té ramificacions amb d’altres països com Espanya o els Estats Units, més enllà del país caribeny. Amb l’afer Veneçuela dins del judici que s’ha de reprendre l’escenari és totalment diferent. Per aquest motiu la decisió del Constitucional era fonamental per al devenir del ‘cas BPA’.
El Constitucional destaca en l’aute “l’extemporaneïtat de la reclamació de la part que demana l’empara. Podia haver formulat incident de nul·litat per infracció del dret a la jurisdicció dins el breu termini legal des de que va arribar al seu coneixement l’aute del 27 de març del 2015 dictat en la causa 8000081/2015 (causa general). No ho va fer. Va preferir iniciar un procediment urgent i preferent en garantia del seu dret a la intimitat, intentant aprofitar que el termini igualment breu per a la seva interposició no comença a córrer des d’un acte perfectament identificable en el temps, sinó des d’un fet molt més volàtil com és el del coneixement d’una concreta realitat. La seva argumentació, amb tot, no és sostenible. Entre l’aute acordant l’annexió d’una causa a l’altra i l’escrit interposant el procediment en garantia dels drets fonamentals, transcorren més de dos anys i mig”.
El Constitucional però vol deixar clar que, més enllà d’un tema de forma i terminis, en el fons tampoc tenen raó- “Encara que el motiu exposat és suficient per a la inadmissió a tràmit d’aquest recurs d’empara, també és procedent assenyalar que les al·legacions relatives al fons de l’assumpte haurien de determinar igualment la inadmissió del recurs d’empara per manca manifesta de contingut constitucional de les infraccions denunciades. En primer terme, perquè no hi ha vulneració del dret a la intimitat quan s’acorda l’annexió d’una causa judicial a una altra i cap de les dues es troba en situació de secret. (…) D’altra banda, la resolució que va acordar la incorporació d’una causa a l’altra es troba suficientment fonamentada i el fet que no hi hagi una resolució igual o similar en les altres actuacions, en cap cas es pot considerar que constitueixi una vulneració constitucional, sinó com a màxim una simple irregularitat processal. Tampoc no hi ha hagut infracció del procés degut, ni vulneració del dret al recurs, ni del dret a la defensa, ni de la presumpció d’innocència. En darrer terme, sempre li restarà oberta la via del recurs d’empara quan s’hagi esgotat totalment el procediment davant la jurisdicció ordinària, mitjançant la resolució final, ferma i definitiva”.
