El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha condemnat a un any de presó a Eugenio Pino, màxim responsable operatiu de la Policia Nacional durant el Govern de Mariano Rajoy i suposat aconseguidor de la policia patriòtica, el grup d’agents que va actuar contra els rivals polítics del PP en l’etapa de Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri de l’Interior. Els magistrats han revocat la decisió de l’Audiència Provincial d’absoldre al comissari jubilat d’un delicte de revelació de secrets i li sentencien, a més de la pena de presó, a pagar una multa de 7.200 euros i a indemnitzar a Jordi Pujol Ferrusola amb 2.000 euros pel cas pendrive.
Els magistrats que integren la Sala han estimat el recurs d’apel·lació de Pujol Ferrusola, fill de l’expresident català Jordi Pujol. Els jutges consideren que existeixen suficients proves que Pino, quan era cap de la Policia amb Rajoy, va facilitar als serveis secrets del CNI, a la UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal) i al Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, que investigava el cas Pujol, una unitat de memòria amb informació del primogènit del polític sense advertir “en cap moment a l’autoritat judicial de l’origen il·lícit de la prova”. És a dir, que el policia va lliurar el pendrive sense explicar com li havia arribat i sense comptar amb l’autorització d’un jutge per a obtenir aquestes dades. Així ho ha publicat ElPaís
L’etapa de Pino es troba sota sospita des de fa anys. El comissari jubilat, nomenat cap del cos després de l’arribada de Rajoy a la Moncloa, està també processat pel cas Kitchen, l’operació d’espionatge a l’extresorer popular Luis Bárcenas per a arrabassar-li presumptament documents que encara desava i que comprometien a alts càrrecs del PP. El jutge Manuel García-Castelló, instructor d’aquestes perquisicions, el considera un dels capitostos de la trama ideada contra l’antic responsable de finances de la formació conservadora i, de fet, ha proposat asseure’l en la banqueta al costat de Fernández Díaz i Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat.
Al juliol de 2020, l’Audiència Provincial de Madrid va absoldre a Pino i a un dels seus homes de confiança, l’inspector cap Bonifacio Díez Sevillano, pel cas pendrive. Els dos agents es van asseure en la banqueta per intentar incorporar al cas Pujol un pendrive amb documents d’origen il·lícit. Però el tribunal de primera instància va concloure que el cap de la Policia es trobava emparat pel deure de perseguir el delicte. A més, va reblar: “Es desconeix com, quan i qui va accedir a la totalitat de la vida informàtica de Pujol Ferrusola”. Els jutges només van donar llavors una estirada d’orelles al comissari en retreure-li en la resolució que la seva conducta es “va allunyar d’un correcte actuar professional” i que “va posar de debò risc” la recerca sobre el fill gran de l’expresident. El propi instructor José de la Mata, a càrrec d’aquesta causa, va haver d’apartar la targeta de memòria del procediment davant els recels que li generava.
No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia fa un tomb a la tesi de l’Audiència de Madrid i sosté que, “des del moment en què l’acusat no va complir amb el deure que com a funcionari públic tenia d’impedir que el pendrive tingués cap recorregut, sinó que per contra li va donar curs amb un ús espuri del seu contingut, va procedir a difondre, revelar o cedir a terceres dades i documentació pertanyents a la intimitat de Jordi Pujol Ferrusola amb un evident ànim de perjudicar-lo”. La sentència, de 39 pàgines, insisteix a assenyalar-ho: “La condició de policia no li eximeix de la responsabilitat penal”.
La nova resolució, datada el 13 de maig, és contundent: “El poder de l’Estat per a la persecució i enjudiciament de fets il·lícits no pot valer-se de dreceres. L’exercici de la funció jurisdiccional solo s’ajusta al model constitucional quan s’assenteixi sobre els principis que defineixen el dret a un procés amb totes les garanties. La vulneració de drets de l’acusat, ja sigui mitjançant un acte de caràcter delictiu, ja mitjançant la vulneració dels seus drets i llibertats fonamentals, obre una esquerda en l’estructura mateixa del procés penal”. En aquesta línia ja es va pronunciar el jutge instructor José de la Mata en apartar el pendrive del cas Pujol: “Aquesta irregular cerca de dreceres per part de la superior autoritat policial, constitucional i èticament inadmissibles, va convertir aquests documents i l’informe policial que els analitzava en elements de prova il·lícits amb potencial contaminant”.
“La conducta [de Pino] anava dirigida a causar un perjudici a la víctima”, prossegueix el Tribunal Superior: “De no haver advertit el magistrat instructor l’origen il·lícit de la prova aportada, les conseqüències judicials podien ser potencialment perjudicials”. “No podem obviar, en l’examen del present cas, la circumstància tan rellevant com que també va facilitar còpies a altres organismes aliens al procediment judicial. Es va donar amb això publicitat (distribució) a la informació que sabia que no procedia de llit lític i autoritzat judicialment”, reblen els jutges, que destaquen que ell mateix admet que va ordenar enviar un duplicat del dispositiu electrònic al CNI.
