Una empresa va enviar un equip de transport a una borda perquè havia de retirar una maquinària de fusteria perquè se l’havia adjudicat en una subhasta pública. Per fer la retirada de la maquinària “va fer entrar un carretó elevador de 6.000 kg el qual no va ser suportat pel forjat i es va col·lapsar i caient en el seu interior cap al pis inferior el dit carretó”. No es van produir danys personals, però sí danys materials en el terra de la nau per un import no discutit de 3.596 euros. Aquest és l’import que reclama la propietària de la borda.
El que es discutia entre les parts és a qui correspon la responsabilitat d’haver entrat amb el carretó elevador de 6.000kg dins la nau per a procedir a la retirada de la maquinària adjudicada. La propietària d ela nau ha presentat una pericial que ha estat ratificada i un testimoni per acreditar que els danys varen ser causats per l’excessiu pes del carretó introduït i que es podia retirar la maquinària per altres mitjans i giny menys pesat que haurien evitar el col·lapse del forjat.
L’empresa –que no ha presentat cap prova pericial ni testifical– argumenta que la propietària de la nau on estaven les màquines a retirar tenia que haver advertit– prèviament a la retirada– de les característiques del
forjat i la seva resistència i així la transportista hauria pogut prendre les mesures alternatives adients.
La sentència dóna la raó a la propietària perquè “qui tenia el poder d’utilització del giny i havia de conèixer les seves característiques per ser utilitzat amb total seguretat era el seu propietari i no la persona que els havia facilitat l’accés a la nau. Efectivament, el responsable de la utilització maneig del giny ha de saber les limitacions d’aquest, tant en ordre a la càrrega màxima que pot elevar com el pes que ha de suportar damunt el forjat per poder ser utilitzat pel seu propi treballador, del qual n’és la garant de la seva seguretat laboral. No es pot traslladar aquesta responsabilitat a un tercer aliè a l’empresa que no ha de saber aquelles característiques d’una màquina que no és seva”.