Hi ha comerços del Pas de la Casa que fa mesos que no venen Marlboro. Aquest va ser el primer pas de la ‘guerra’ iniciada per dos conceptes: els canvis en els descomptes del preu de compra segons el volum d’adquisició i la suposada voluntat del fabricant, segons les fonts del sector consultades, perquè el cartó es vengui al preu mínim establert per la llei: 36,45 euros.
En el Pas de la Casa es va iniciar el problema quan diferents comerços van rebutjar les condicions que se’ls estava fixant per al preu de compra i, segons fonts properes als botiguers, se’ls hi van canviar els criteris. Aquestes diferències van portar que en certs establiments el Marlboro està vetat i algun dels comerços implicats és dels més grans de la població encampedana.
L’anomenada ‘guerra del Marlboro’, però ha anat molt més enllà perquè la majoria de comerciants s’oposen a una suposada política del fabricant que pretén augmentar les vendes aconseguint que el seu cartó es vengui a 36,45. La gran majoria de botiguers han optat per col·locar-lo dos euros més car: 38,45. Consideren que aquest és el preu per tenir un marge comercial eficient. En la major part del comerç nacional aquest era el preu fixat. Per aquest motiu se’ls estava acusant d’haver pactat un preu fix, que aniria contra la llibertat de mercat, però, segons les diverses fonts consultades, els botiguers ho neguen. Asseguren que és un preu vinculat al marge mínim de benefici raonable.
I aquí, segons les fonts, comença el que denominen ‘guerra bruta’ per forçar el comerç en general a abaixar els preus del Marlboro a 36,45. Sospiten que tota una sèrie de comerços que estan naixent amb el tabac com a principal reclam tenen al darrere el suport econòmic del fabricant a canvi de posar el Marlboro a 36,45. La tàctica que sospiten és la de les fitxes de dominó. Si alguns nous comerços tenen el preu més baix, vendran més que la resta i així algun dels que cobren 38,45 acabarà per abaixar el preu. I un cop caigui la primera fitxa, comportarà que ho faci un segon, un tercer… i així fins a aconseguir l’objectiu final. I per tant critiquen que en veritat qui està intentant fixar un preu únic per al mercat, trencant la llibertat de comerç, és el fabricant. I que aquest és el motiu pel qual els acusen d’haver pactat un preu entre els botiguers.
Els de sempre …, actuant com sempre
Vendre a preu de BOPA no és llibertat de comerç? M’he perdut