L’empresa britànica Emergex ha rebut l’autorització del regulador suís de medicaments per a començar els assajos clínics en humans d’una nova vacuna contra el coronavirus. Consisteix en un pegat cutani de la grandària d’una ungla de polze, fàcil d’administrar, que utilitza cèl·lules T per eliminar les cèl·lules infectades pel virus. D’aquesta manera, impediria la replicació viral i la malaltia i reduiria els símptomes i la transmissibilitat entre persones infectades i no infectades.
A més, per la seva manera d’actuar, podria oferir una immunitat més duradora que les vacunes actuals, i contra “totes les variants” del coronavirus. Com a resultat, aquestes vacunes de cèl·lules T de Emergex “tenen el potencial de ser més eficaços en la lluita contra els virus que muten ràpidament, com el SARS-CoV-2 [coronavirus], i eliminen la necessitat de vacunes de reforç estacionals en comparació amb les tecnologies de vacunes actuals, que depenen principalment d’una resposta immune d’anticossos”, explica l’empresa.
“És la primera vegada que un organisme regulador aprova l’entrada en assajos clínics d’una vacuna COVID l’únic objectiu de la qual és generar una resposta de cèl·lules T dirigides en absència d’una resposta d’anticossos, i aquestes cèl·lules T busquen les cèl·lules infectades i les maten”, ha declarat Robin Cohen, director comercial de la companyia, segons recull el comunicat.
L’assaig de fase I es realitzarà en 2 grups de 13 voluntaris amb dosis altes i baixes. Es preveu que el primer pacient rebi la primera dosi a principis de gener de 2022, si bé la vacuna de Emergex no estarà disponible fins a 2025 com molt aviat: el termini habitual per al desenvolupament de vacunes, perquè l’emergència amb què es van elaborar les actuals ha passat, segons Cohen, informa The Guardian.
La vacuna s’administrarà com un pegat cutani ple de microagulles, que alliberen la injecció en segons. A diferència d’altres vacunes, que s’han d’emmagatzemar en fred, aquesta pot durar fins a 3 mesos a temperatura ambient, recull el mitjà.
“Encara queden reptes per resoldre, especialment amb el desenvolupament de noves variants. Aquest nou i emocionant enfocament científic per al desenvolupament d’una vacuna contra el SARS-CoV-2 aborda la necessitat de generar una resposta de cèl·lules T per a provocar una immunitat a llarg termini. Estem desitjant avaluar els resultats quan estiguin disponibles”, afirma Blaise Genton, investigador principal.
Danny Altmann, catedràtic d’immunologia de l’Imperial College de Londres, dubte en declaracions a The Guardian que una vacuna de cèl·lules T “pugui fer el treball per si sola”. No obstant això, admet que podria exercir un paper complementari, en un enfocament mixt en el qual s’administressin diferents vacunes per a la primera, segona i tercera dosi, ja que aquest tipus de vacunes podrien ser més impermeables a les mutacions del coronavirus.
Més efectiu que la vacuna no es gaire difícil