Heiko Kirchner, propietari d’un bar a Escaldes-Engordany, ha fet pública una carta on explica la complicada situació del sector. Kirchner ha manifestat que hi ha un greu problema amb la contractació de personal. Destaca que amb l’escenari actual s’estan pagant sous baixos als empleats, però assenyala que és l’únic camí per sobreviure. L’alternativa seria tancar.
Transcripció literal:
Carta d’un petit propietari d’un bar a el personal.
Porto treballant en hostaleria des de fa més de 30 anys, vaig començar des de baix, com a aprenent, ajudant, cuiner … i fa uns anys em vaig poder muntar el meu propi bar, pensant que així estaria millor.
Treballava 12-15 i més hores a el dia per poder pagar els costos bàsics … lloguer, llum, aigua, comú, cass i cada 3 mesos l’IGI. Sempre em deien que vendre un cafè val la pena, clar és el producte que dóna més d’un 90% de guany, però a fi de mes veia que havia de vendre molts cafès per poder fer una mica de guanys. I te n’adones que val més la pena un 1% en 1000 que un 80% en 1, però això no s’explica, no es veu, no se sap … Ara arriba el moment que necessito ajuda, i només demano que la persona que ve a treballar amb mi sapigui el mateix que jo: Portar 3 plats en una mà, poder tirar una canya sense tirar tanta cervesa, saber que és un “sol i ombra” o un Sant Francesc, coses de l’hotaleria que, en principi, “tothom sap fer”, total… qui no sap fer de cambrer o cuiner, es una tasca senzilla per el que diu tothom… però despres que no t’atenguin malament…
Sé que ofereixo poc, és el mínim, però, de debò, que no puc pagar més. Jo fa mesos no cobro i no m’arriben les mans.
Els meus clients volen tot a l’instant, l’hamburguesa en 4 minuts com al restaurant fastfood de la cadena internacional de low cost o el cafè instantani com a casa, però ben fet …o la canya de cervesa amb “un pinxo”, com a Bilbao. Jo només veig costos, costos i costos, no veig que hi pugui sortir.
Jo he perdut moltíssims diners en els últims mesos amb aquesta pandèmia, sí, m’han donat ajudes, però no arribo ni de lluny per a cobrir tot el que havia de pagar, i no he acomiadat a ningú perquè també entenc que cadascun dels meus empleats representa una família al darrere.
De debò em sap greu aquesta merda de sou, però que puc fer, aquest negoci no dóna per a més. No sé com puc fer entendre la gent que no em vull fer ric a costa de ningú, intento mantenir els llocs de treball, intento no acomiadar ningú, intento no tancar, pagar als proveïdors, creditors i impostos, i intento viure, no sé com algú pot pensar que porto un Ferrari al garatge si molts mesos per pagar el lloguer jo no veig un dur de nòmina (i segueixo cotitzant pel sou mitjà, gairebé 400 euros de cass).
Després de tot em diu la gent que si no pots pagar tot és perquè no saps gestionar, jo només dic: que vols que faci? No puc tancar perquè em quedo sense feina, tinc més de 48 anys i qui em contracti sense experiència en un altre sector, no puc tancar perquè la gent que treballa amb mi li passarà el mereix, no puc tancar ja que les factures segueixen arribant i no puc tancar perquè no hi ha “paro” a Andorra, i ….si tanquem tots els petits que no podem més, que passarà?
No vull donar llàstima a ningú aquesta carta només és perquè em pogueu entendre i donar-me una explicació a tota aquesta problemàtica del meu sector.
Ja sé que hi ha algunes, que no totes, grans empreses que sembla que estan aprofitant d’aquesta situació,però, no hem de pagar justos per pecadors.
Aquesta professió és una professió que també és vocacional, encara que no es digui, encara que no es vegi, donem un servei que tots demanàveu en la època més restrictiva… heu d’entendre el que hi ha darrere.
M’agradaria que la gent, els meus clients i els clients dels meus companys de professió, tinguin una mica de sentit i entengueu que hi ha darrere d’un cafè amb llet i un croissant per 1,40 €, res més a dir.
Demà estic a les 6.30 en el meu bar per a vosaltres i amb un simple Gràcies per la meva feina, ja seré feliç
Gràcies
Bàsicament ha fet copiar-enganxar de un correu que li han enviat. O posa al seu perfil. Volia publicitat i ja li heu donat. Qui no vulgui pols que no vagi a l’ era …. Si comences un negoci saps al que t’ exposis i si no pots pagar un sou digne als teus treballadors no els contractis i fes tu la feina.
Ell ha tingut molts negocis potser té experiència …. pro defensa lo indefensable i es sous baixos ….
Primer, jo no sóc propietari de cap negoci, simplement he fet públic el que m‘han fet arribar, segon, no sóc jo el que diu si el sou base es digne o no, això ho estipula Govern, tercer el que jo entenc és que el que està demanant es una revisió dels impostos o les cotitzacions als petits autònoms que difícilment cobren els dos mil euros per els que cotitzen. No em cal la publicitat, només estic compartint el sentir de una part del nostre teixit econòmic. Gràcies
Estic d’acord amb Lord Voldemort . … Fa uns anys que jo tenia un negoci i entre la CASS , el comptable etc..etc me estaba asficciant . La cass amb vá dir..” No pots , tanca ” . Es lo que he fet, tancar el meu negoci 15 anys despres per los gastos impossibles a pagar . Asi que , no pots tanca i el proprietaris dels locals com el teu etc , que s’els mengin .