La informació que va facilitar BPA per la compra de les accions preferent, que constitueixen un producte financer complex, no fou clara, transparent, imparcial, ni comprensible per uns clients minoristes -no professionals- i de perfil inversor conservador (el seu objectiu era obtenir rendibilitat tot assumint un risc menor). Aquesta manca d’informació sobre les característiques és clau perquè els clients no disposaven de coneixements suficients per entendre el caràcter complex del producte adquirit ni del risc de pèrdua parcial o total del capital invertit. La sentència en primera instància va establir que se’ls tornés 135.000 euros a dos clients. I, a més, els interessos corresponents des de l’any 2011. Aquesta sentència és similar a la d’altres vendes de preferents per part de BPA.
L’entitat és ara un banc controlat per l’Estat a través de l’Agència de Resolució d’Entitats bancàries. Va recórrer el retorn dels diners perquè els clients comptaven amb l’assessorament efectuat pel seu gestor del banc, amb el qual mantenien una relació familiar estreta i de confiança, que coneixia perfectament els productes que comercialitzava i, doncs, les característiques i riscos de les participacions preferents”. Per tant nega que tinguessin un desconeixement del risc del producte.
El Tribunal Superior ha ratificat que BPA ha de tornar els 135.000 euros perquè “no es podia oferir aquest producte per part de l’entitat bancària a uns inversors de perfil conservador, no essent una inversió idònia per al seu perfil, a excepció de què se’ls advertís expressament d’aquest extrem i que tot i així els mateixos manifestessin per escrit la seva voluntat de contractació”. La informació per a una operació d’un risc tan alt “havia de ser més precisa i clara en tractar-se, com hem dit, d’uns clients minoristes i d’un producte complex amb elevat risc inherent de pèrdua de la totalitat o part del capital invertit”.
