El mandatari de Sinaloa entre 1999 i 2004 pel Partit Revolucionari Institucional (PRI) va gestionar entre 2007 i 2018 un compte en la Banca Privada d’Andorra (BPA) que va acumular 2,8 milions de dòlars i un dipòsit de valors d’1,7 milions. Millán Lizárraga va poder ocultar la seva informació perquè va realitzar dipòsit numerat, però va revelar que l’exgobernador figura com a titular “en tots els productes financers” juntament amb el seu germà Enrique.
Abans de governar Sinaloa, Millán Lizárraga va ser Diputat federal entre 1991 i 1994, i Secretari General del PRI entre 1995 i 1997. Va ocupar també un escó de Senador entre 1997 i 1998. L’exmandatari de Sinaloa, revela El País, “va percebre el seu major ingrés (2.6 milions de dòlars) en el banc andorrà el gener de 2008”. Això va ser realitzat des d’un compte numerat “ordenat per un altre dels clients de l’entitat financera, el que fora Diputat del PRI, també per Sinaloa, entre 2009 i 2012, Óscar Javier Lara Aréchiga”.
Lara Aréchiga va morir de càncer l’octubre de 2017, però va arribar a figurar “en set comptes en la BPA amb la seva esposa, Beatriz del Carmen Teresita Esquer de Lara, i el seu germà José Luis”. En total, aquests dipòsits van moure 51 milions de dòlars.
Millán Lizárraga mai va lliurar al BPA documentació per a acreditar l’origen, per exemple, de 240 mil dòlars que va cobrar del seu compte a la casa de canvis B i B, citant un informe d’octubre de 2018 de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra.El compte dels germans Millán també aparèixer com a “fiadora d’un préstec que tenia pendent d’amortitzar en 2018 un total de 3.4 milions a favor de Desenvolupadora Gos S de RL de CV, una signatura vinculada a José Luis Lara Aréchiga, germà de l’exdiputat del PRI mort”.
El País ja havia revelat anteriorment que el Senador priista Heriberto Manuel Galindo va planejar cobrar 127 milions d’euros a través de la BPA, en 2011 per un fallit negoci amb Petrolis de Veneçuela (PDVSA), durant el Govern d’Hugo Chávez Frías.
Heriberto Manuel Galindo va arribar al Senat de la República com a suplent de Mario Zamora Gastélum, qui en 2021 va sol·licitar llicència al càrrec per a competir per la Governació de Sinaloa, dins la coalició Va per México, integrada pels partits de Revolució Institucional (PRI), Acció Nacional (PA) i de la Revolució Democràtica (PRD). Mesos després, Zamora va tornar a l’escó després de fallar en el seu intent.
