Andorra ha presentat, en col·laboració amb nou altres països, la candidatura d’ampliació per formar part del Patrimoni cultural immaterial de ‘la Transhumància, moviment estacional de ramats’. Així ho han exposat aquest dijous la directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, el director d’Agricultura, Josep Casals.
La transhumància ja va ser reconeguda per la UNESCO amb aquest distintiu l’any 2019 a proposta d’Àustria, Grècia i Itàlia, i ara, amb la candidatura d’ampliació, s’hi volen afegir set països que comparteixen la voluntat de salvaguarda d’aquesta pràctica ancestral i que avui té, encara avui, un rol fonamental en la preservació dels paisatges i la biodiversitat. Aquests deu països, els inicials i els que s’hi volen afegir, són Albània, Andorra, Àustria, Croàcia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Luxemburg i Romania.
A Andorra, la transhumància va ser inclosa com a bé immaterial mitjançant Decret del 2 de desembre del 2020. A partir del 10 de desembre d’aquell mateix any, el Principat va sumar-se als treballs per fer extensiva la inscripció a la UNESCO. El Departament de Patrimoni Cultural ha coordinat els treballs tècnics per a l’elaboració de les parts del dossier de candidatura corresponents al Principat d’Andorra, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, així com de l’Associació de Pagesos i
Ramaders d’Andorra (APRA), i el suport del Ministeri d’Afers Exteriors. Igualment, s’ha informat dels avenços que es produïen a la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO (CNAU).
La inscripció en la llista representativa del Patrimoni cultural immaterial és una mesura de salvaguarda que implica el reconeixement d’una pràctica tradicional que afavoreix el desenvolupament sostenible, promou el benestar animal i la producció de productes de proximitat i ajuda a la protecció dels espais naturals. Així mateix,
ha de permetre impulsar accions per assegurar el reconeixement social d’aquesta pràctica i fer-la atractiva a les generacions més joves, posant en valor el treball dels ramaders i remarcant els beneficis ambientals que se’n deriven.
La candidatura s’ha tirat endavant gràcies a la implicació del sector, que és qui fa possible la pervivència de la transhumància al país i que ha explicitat el seu suport a través de l’APRA i de Ramaders d’Andorra, així com de nombrosos ramaders que s’hi han volgut afegir a títol individual. També donen suport a la candidatura el departament d’Agricultura, el Comú de Canillo, l’Associació de Cultura Popular d’Ordino i qui va ser veterinari del Consell General, director del departament d’Agricultura i impulsor de la represa de la fira del bestiar d’Andorra la Vella, Casimir Arajol.
En el seu conjunt, la candidatura d’ampliació de la inscripció de la Transhumància, moviment estacional dels ramats, ha estat coordinada per Espanya i França. Havent culminat els treballs d’elaboració del dossier de candidatura, la Delegació Permanent d’Espanya a la UNESCO va convocar els ambaixadors dels estats implicats a l’acte de signatura, que va tenir lloc a París el 24 de març. La candidatura es va presentar telemàticament el 30 de març i el dossier físic es lliurarà pròximament. La decisió sobre l’ampliació de la inscripció es prendrà a la reunió del Comitè de la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni immaterial prevista a finals del 2023.
La transhumància a Andorra
L’agricultura i la ramaderia han estat les principals activitats econòmiques del país des de temps immemorials fins a la meitat del segle passat. El desenvolupament d’aquestes activitats estava estretament relacionat amb els cicles naturals propis d’un territori de muntanya ubicat al bell mig de la serralada dels Pirineus.
Així, ha deixat a Principat un llegat en forma de patrimoni arquitectònic –bordes, cabanes de pastor, orris, camins de pedra seca– i, al mateix temps, un llegat cultural vinculat a la producció agrària i ramadera, com poden ser els actes de benedicció del bestiar.
