El fet que la corba de contagi a Andorra hagi disminuït d’intensitat, passant de 75 a 88 casos quan la previsió per amés gran, ha permès el Principat passar del tercer al quart lloc dels països del món amb més casos per habitant. Aquesta posició, a més, s’ha de posar en perspectiva perquè tot i l’alt nombre de casos per habitant el nombre de persones en estat greu és molt baix (tres) i no hi ha hagut cap mort. Els petits països, per la concentració de gent en poc terreny i l’alta incidència de cada cas en el comptatge global, encapçalen la classificació clarament.
El cas de San Marino, líder mundial en casos per habitant, és un tema a part. És un drama. Amb 0,4 contagis per cada 100.000 habitants (triplica al segon) la República està col·lapsada i ja han mort 14 persones i n’hi ha 12 en estat crític. Un desastre sense precedents en aquest microestat que ha patit amb violència l’esclat a Itàlia (el país del món amb més morts superant els 4.000 i amb 627 només en la jornada de divendres). El segon lloc és per a les Illes Feroe amb 92 casos i un índex del 0,18 casos per habitant. La pujada de les Feroe ha fet que sobrepassi tant a Andorra com a Islàndia, que ocupa el tercer lloc amb un nivell de 0,13. El Principat es troba quart amb 0,11. Cal tenir en compte que Itàlia es troba en el 0,07 o Espanya en el 0,05, però amb infinitat de casos crítics i defuncions.
Joan Martínez Benazet va recordar que (tal i com va avançar Poble Andorrà divendres) “estem en el tercer lloc de la classificació mundial de contagis per habitant (dades d’ahir), però això està passant perquè nosaltres hem anat a detectar i controlar casos des de la base, mentre que altres països grans el que han fet és només anar per als casos greus i molt greus pel que l’estadística està alterada. La prova més evident és que el percentatge de morts nostre és zero i el d’altres països molt alt i també passa el mateix amb el de casos greus on nosaltres tenim molt pocs i ells molts, perquè nosaltres estem comptabilitzant casos de base dels que ells prescindeixen”. L’important, però, “és que mantinguem els recursos sanitaris suficients per si hi ha un esclat i siguem capaços d’atendre a tothom”.
