Amnistia Internacional ha tornat a donar un toc d’atenció a Andorra per la penalització de l’avortament. Així es desprèn de l’últim informe sobre la vulneració de drets arreu del món fet públic per l’ONG, en el qual també destaquen el procés judicial obert a la presidenta de l’associació feminista Stop Violències, Vanessa M. Cortés, del que consideren que s’haurien de retirar els càrrecs. D’aquesta manera, i en referència a l’anàlisi efectuada en matèria de drets sexuals i reproductius, l’entitat ressalta que encara continua en vigor la “discriminatòria i lesiva prohibició total de l’avortament”.
Amnistia Internacional recorda que aquesta realitat provoca que les persones que es troben en la necessitat d’interrompre l’embaràs es desplacin a Espanya i França per obtenir l’assistència mèdica que requereixen. I posen de manifest que el passat mes de març del 2021, el Principat va rebutjar totes les recomanacions de l’Examen Periòdic Universal (EPU) per despenalitzar l’avortament. En aquest sentit, cal recordar que durant el 2020, un total de 116 dones residents a Andorra van acudir a la sanitat pública catalana per avortar.
Quant a les alertes en relació amb la llibertat d’expressió i les defensores i defensors dels drets humans, l’ONG reitera la demanda, realitzada per tres relators especials de les Nacions Unides (ONU) i el Grup de Treball sobre la Discriminació contra les Dones i les Nenes, per posar fi a les “aparents” represàlies contra Cortés per la seva intervenció davant el comitè de Nacions Unides per l’eliminació de la violència envers les dones (CEDAW).
Així doncs, assenyalen que al Principat encara es considera delicte la difamació d’institucions i càrrecs públics, de la mateixa manera que altres delictes relacionats, tot posant en relleu que el passat mes de març del 2021 el Govern va rebutjar una recomanació de l’EPU per eliminar el delicte en consonància amb les normes internacionals dels drets humans. Respecte al procés judicial obert contra Cortés, Amnistia Internacional exposa que la presidenta de l’entitat va comparèixer davant la jutge per respondre als càrrecs presentats per la fiscalia el 2020, a causa d’una denúncia efectuada per l’executiu, i se li van imputar delictes de calúmnies al copríncep i a institucions governamentals, tot i que al juny el ministeri públic va decidir retirar els càrrecs de calúmnies que comportaven penes de presó, però manté les acusacions relatives al prestigi de les institucions, per les quals podria ser penada amb una multa de 30.000 euros. La causa continua oberta.
