L’hospitalització domiciliària serà una realitat a partir del juny. Aquest dimarts, el ministre de Salut, Joan Marínez Benazet, acompanyat del director general del SAAS, Josep Maria Piqué, han explicat que el projecte té com a objectiu que els pacients “puguin rebre l’atenció al seu domicili i no hagin d’anar a l’hospital” per evitar els riscos d’una hospitalització, ha comentat el ministre. En un inici, aquest servei s’iniciarà amb un màxim de sis malalts simultanis a casa amb l’atenció d’una infermera i s’anirà desplegant progressivament. Piqué ha exposat que aquesta hospitalització domiciliària permetria reduir els costos d’un ingrés a l’hospital en un 40%, i pel mateix motiu, “el pacient tindria un menor copagament en comparació amb l’hospitalització convencional”.
Entre els motius principals d’aquest nou programa, Piqué ha exposat que entre el 8 i el 10% dels pacients hospitalitzats desenvolupen infeccions que no portaven del carrer, i que a més, entre un 40 i un 60% dels malalts hospitalitzats “perden pes durant l’ingrés hospitalari”. D’altra banda, Piqué ha explicat que diversos estudis mostren que l’hospitalització a domicili és segura, té resultats similars o millors a l’hospitalització convencional, estalvia costos i obté un elevat grau de satisfacció per part dels malalts i dels seus familiars. A més, “la pandèmia ha reforçat encara més aquesta perspectiva” per tal d’evitar que les persones malaltes en un hospital puguin estar en contacte amb el virus.
Pel que fa a la població diana i potencial d’aquest servei, serien les persones grans seguides ambulatòriament dins del programa de persones fràgils que presenten una agudització d’alguna de les seves malalties cròniques i que requereixen un període transitori d’atenció de més alta intensitat, les quals anirien a través del servei d’envelliment i salut. El programa també inclou a persones de qualsevol edat i que presenten una malaltia aguda que requereix hospitalització i que es podrien detectar a través del servei d’urgències i se’ls indicaria aquesta hospitalització domiciliària a través del servei de medicina interna. Entre les principals patologies susceptibles d’aquest servei hi hauria la necessitat de fer un tractament antibiòtic per via parenteral, les malalties cròniques descompensades com insuficiència cardíaca o malaltia pulmonar obstructiva crònica o per tractaments parenterals per trombosis venosa.
Piqué ha comentat tan sols entre un 15 i un 20% dels malalts que podrien tenir una indicació per a l’hospitalització domiciliària “acaben complint els requeriments per fer-la”. Entre aquests, hi ha d’haver una situació sociofamiliar adient que permeti a un cuidador tenir cura del malalt, un consentiment acceptat, l’absència de comorbiditat psiquiàtrica significativa i “una ubicació del domicili a una distància i accessibilitat raonable que faci factible els desplaçaments de l’equip sanitari”, ha declarat el director del SAAS.
