Aquesta és la història d’amor de Kyla i Amaya Ferrer González. La primera és una pastora alemanya que va viure 15 anys en companyia de la segona, una asturiana de 45 anys que fa poc més d’un mes va haver de bregar amb una de les pèrdues més importants de la seva vida. Del dolor que li va provocar la mort de la seva companya animal va treure diverses coses en clar: la urgència de conscienciar i que es normalitzi el duel després de la pèrdua d’un animal, a més del fonamental que resulta demanar ajuda davant aquesta mena de situacions. Va decidir llavors començar la peregrinació cap a Compostela amb les cendres de la seva gosseta a coll per a aprendre així a bregar amb el dolor i, al mateix temps, expressar la revolució dels sentiments que pateix dia rere dia des que Kyla va marxar. Aquesta gossa va ser la seva mestra, «em va ensenyar a estimar», sosté. I encara que ara ja no està, deixa un llegat molt valuós que Ferrer vol compartir amb la resta del món, és per això que ha decidit retransmetre la seva experiència en el camí de Santiago a través d’un canal de Youtube.
En primer lloc, Amaya vol naturalitzar el duel després de la mort dels animals: «Sembla que hem d’amagar-nos, però cada vegada som més les persones que tenim una sensibilitat molt especial amb els nostres companys. Jo vaig sofrir un xoc després de la mort de Kyla, em va venir la culpa i el dubte per l’eutanàsia, un tema molt complicat, però el Camí és ara un homenatge per a ella», explica. Tres dies després de la mort de Kyla, Amaya va començar el recorregut a Andorra, es va introduir en el Camí del Nord a Irun i després a Avilés. Davant la previsió de l’arribada a Compostela, el seu camí no acabarà allí i és que seguirà fins a la Costa dóna Morte amb la intenció d’escampar les cendres de la seva gossa en Fisterra, un lloc que ja va visitar amb ella fa anys. Preveu arribar el dia 21, i malgrat els problemes de salut que pateix als peus. Avui complirà 39 dies caminant, segons publica La Voz de Galicia.
Amb els sentiments a flor de pell, Amaya diu que explicar dia rere dia la situació és dolorós: «Porto a la meva gossa dins de la motxilla. Les reaccions són disperses, a vegades la gent riu i em falta al respecte, però altres empatitza. Cada vegada que arribo a un alberg, com tinc dues credencials, la meva i la canina que em va donar l’Associació Protectora de Animais do Camiño (Apaca), haig d’explicar el perquè».
Amaya porta 21 anys vivint a Andorra. Sempre li han encantat els animals, però va ser la seva gossa la que la va impulsar a dedicar-se a ells i és per això que es va formar com a ensinistradora: «Gràcies a Kyla vaig crear una empresa d’excursions canines a Andorra. Em dedico a això des de fa 7 anys. De no haver trobat a Kyla a Xile quan a penes era un cadell, no hagués trobat la meva vocació», precisa. La gossa es va quedar cega als cinc anys, «però així i tot, ha estat la meva guia», confessa. Malgrat els problemes de salut que arrossegava l’animal, va desafiar a tots els diagnòstics, fins que als 15 anys va arribar l’alzheimer. «Va ser devastador emocionalment, però ella volia continuar aquí», diu Amaya mentre camina cap a Fisterra.
Que commovedor. I quina casualitat decidir fer lo camí de Santiago per les terres del nord de la península o terra de pell de braus i abocar les cendres al marc. Per afegir també a memorables aventures del seguidors de l’italià Francesc d’Assís convertit en Sant. Amb la lectura de la notícia ja n’hi prou. Com per perdre el temps per veure un video que gràcies a youtube es pot allargar més dels 5 o 10 minuts de fama que qualsevol mortal vol guanyar. Els que no hem incinerat els nostres animals de companyia però els hem plorat en la intimitat som menys amants dels gossos?
Bé que perds 2 o 3 min en escriure aquesta “xorrada” sense haver entès res…🤦🏽♀️
Si us plau, en puc perdre uns quants minuts mai 33 de video-youtuber: il·luminans!!!!!!
hi ha un problema seriós a Andorra, si sempre davant de qualsevol assoliment d’una altra persona, surten altres a criticar.
he vist altres mitjans de comunicació parlant de la mateixa notícia i no hi ha comentaris tan retorçats.
que mania de jutjar, sou uns il·luminats.
heu de tenir molta misèria i porqueria en el vostre interior, i sens lloc a dubte molt poc amor en les vostres vides.
Atención! que l’enveja estressa, i l’estrès provoca malalties