El gerent d’una empresa que portava més de 12 anys en el càrrec, pel qual cobrava 2.673 euros al mes, va rescindir el contracte en entendre que el nou director general l’estava assetjant per forçar-lo a dimitir sense haver de pagar indemnització. El gerent assegurava que se li havien tret les competències del seu càrrec, que el 80% del temps no tenia res a fer i que l’havien relegat a tasques administratives. I que tot això buscava pressionar-lo perquè marxés.
El gerent va plegar amb una carta enviada al director general que suposadament l’assetjava. En la carta, redactada per l’advocat, indicava que quan “empresa va decidir nomenar-lo a Vostè com a Director General, s’ha dispensat un tracte denigrant al meu representat, amb conductes constitutives d’assetjament moral, com fer-lo fora del despatx, retirar-li els apoderaments, modificar l’adreça del seu correu electrònic, passant de gerència a administració, modificant el seu horari laboral, retirant-li totes les funcions pròpies de la gerència, i deixant-lo sense activitat la major part de la jornada laboral, quin assetjament va dirigit a forçar el seu desistiment voluntari de la relació laboral (…) fins a la data actual, malgrat haver-ho demanat de forma reiterada, l’empresa encara no l’hi ha comunicat quines són les seves funcions, de forma que només realitza les tasques puntuals que li són requerides per Vostè, passant el 80% de les seves jornades laboral sense desenvolupar cap activitat.“.
El gerent va presentar una demanda on s’instava una indemnització de 38.289 euros. La Sentència desestimava íntegrament la reclamació considerant que la majoria d’infraccions legals que el treballador relatava en la seva carta de desistiment no havien estat justificades i que aquelles que sí que havien pogut ser acreditades, no revestien gravetat suficient per a justificar la resolució del contracte de treball pel treballador.
El gerent va recórrer al Tribunal Superior perquè “el consell d’administració de la societat podia contractar un
nou gerent per a substituir-lo això requeria inexorablement acomiadar el directiu anterior, sense que resultés tolerable l’actuació de l’empresa que per la via de fet, i mitjançant actes que menystenien la seva dignitat, pretenia empènyer el treballador a desistir voluntàriament del seu lloc de treball”.
L’empresa va contestar que no se l’havia menystingut sinó que els resultats econòmics eren dolents i per tant es va contractar un director general que assumia les tasques de gerència també. Amb la nova contractació se l’hauria avisat que “a comptar d’aquesta data haurà de reportar exclusivament al seu superior jeràrquic en lloc de fer-ho directament al consell d’administració com fins ara, haurà de realitzar totes les tasques que li siguin encarregades pel director general, i haurà de complir l’horari laboral diari que li sigui assignat pel Director General per raons tècniques, organitzatives i productives del negoci”.
El Tribunal Superior ha donat la raó al gerent i ha condemnat l’empresa a pagar-li els 38.389 euros corresponents a 12 anys i set mesos de contracte com si hagués estat un acomiadament indegut. El Superior entén que “en l’assignació de les noves funcions s’exigeix que no afectin la dignitat del treballador, ni comportin una reducció important de la seva responsabilitat ni finalment que incideixin sobre la seva retribució llevat d’acord de l’assalariat”. Considera que el gerent va patir “una degradació funcional clara, que corresponia a una modificació substancial, estructural del contracte de treball”.
Hola soc part afectada. I menys mal que va arribar el director general sino tindríem 10 persones que acomiada injustament per culpa de una mala gestió d’ algú a qui la justícia li ha donat tota la raó. Sense preocupar-se de la seva gestió, i sense mirar que els resultats económics durant la seva gestió eren insuficiente per mantenir l’empresa.
D’altra banda, sembla extrany que una part de la justícia no trobi raons suficients per estimar la denuncia interposada i cito “considerant que la majoria d’infraccions legals que el treballador relatava en la seva carta de desistiment no havien estat justificades” i en canvi una altra part de la justícia accepti integrament el recurs. Semblaria ser que no hi ha coherència dins el sistema judicial.