San Marino és un dels pocs estats europeus, amb Andorra, Malta i el Vaticà, on l’avortament és considerat com a delicte. El 26 de setembre tindrà lloc un referèndum on el país de 33.000 habitants hauran de decidir si es legalitza o no la interrupció de l’embaràs. El resultat del referèndum pot acabar posant més pressió sobre Andorra en cas que s’aprovi la legalització perquè el Principat passarà a estar encara més en el punt de mira internacional.
La formació impulsora del referèndum és la Unió de Dones Sanmarineses (UDS) que considera que “s’ha d’acabar amb la hipocresia d’enviar les dones a l’altra banda de la frontera perquè avortin a Itàlia”. L’absència de sondejos fa que el resultat sigui imprevisible. S’està fent una campanya molt centrada en els cartells. A favor defensant la llibertat d’elecció de cada dona o en contra amb dibuixos de fetus demanant que se’ls salvi.
En cas que s’aprovi només seria durant els tres primers mesos de gestació i en els supòsits de risc per a la vida de la mare o de malformació del fetus. L’avortament es va prohibir a San Marino el 1865 i està penat amb tres anys per a la mare i sis per al metge que practiqui la interrupció de l’embaràs.
Pel que fa als drets de les dones, San Marino, en una línia similar a la d’Andorra, ha anat molt més tard que la majoria de països europeus. El divorci no es va aprovar fins al 1986, el vot de les dones el 1964 i l’elegibilitat femenina per a càrrecs públics no es va establir fins al 1974.
L’Església està tenint un paper important en la campanya. “Matar un infant és un crim greu”, segons el pare Gabriele Mangiarotti, de 73 anys, que porta la congregació de Sant Francesc. Recorda que “San Marino va ser fundada per un sant i per tant el país té una essència cristiana”. No dubta a comparar l’avortament amb l’holocaust dels nazis amb els jueus. És una nova “forma d’extermini” que es concreta en els milions d’assassinats que el mossèn creu que s’han produït, per exemple a Itàlia, des de l’aprovació de l’avortament el 1978.
Antonella Mularoni, antiga jutgessa del Tribunal dels Drets de l’Home d’Estrasburg i membre del comitè anti-avortament, no es pot despenalitzar ni tan sols “en cas d’incest o violació” perquè “l’infant té el dret a nèixer, ja que ell també és una víctima”. Considera que “avortar és dramàtic perquè a partir d’unes setmanes l’infant ja té tots els òrgans en miniatura i se sent bategar el seu cor”.
Vanessa Muratori, antiga diputada comunista, va ser la primera a presentar una proposició de llei d’avortament. Era el 2003. I aquesta petició ha anat evolucionant per intentar arribar per un altre camí. Si el parlament no hi vol aprovar, el més fàcil és un referèndum. Les tres mil signatures recollides entre el febrer i el març per demanar la votació són el millor auguri per als avortistes que consideren que la major part de la població estarà a favor.
…i també han tingut ingerències estrangeres?
Pregunto…