Joan Martínez Benazet ha concretat que amb el projecte Covax van contractar una compra de 78.000 vacunes per abastir aproximadament al 50% de la població. D’aquestes, les primeres 26.400 seran d’AstraZeneca, ha indicat el ministre, comentant que la primera remesa, d’entre quinze i vint mil com va avançar Poble Andorrà, arribarà a finals de febrer. Durant el març està previst que arribin milers de dosis de la vacuna de Johnson&Johnson, a banda de dosis d’altres farmacèutiques. “Tard o d’hora tindrem una vacuna per a tothom”, ha declarat el ministre. La vacuna de Johnson&Johnson s’ha convertit en ‘l’esperança blanca’ de les vacunes després dels problemes, per diferents motius, amb AstraZeneca, Pfizer i Moderna. La que no té dificultats de distribució o administració té problemes amb els estudis clínics. Johnson&Johnson ofereix una alternativa, amb una sola dosi, que és el projecte més prometedor actualment. És la gran panacea dels vaccins.
A diferència de les dues vacunes actualment autoritzades als Estats Units -Pfizer/*BioNTech i Moderna- la de J&J no requereix una segona injecció ni una cadena de fred per al seu transport i conservació, la qual cosa la converteix en una candidata ideal per a vacunacions massives.
Johnson & Johnson ha sol·licitat aquest dijous a la tarda a l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès) que aprovi la seva vacuna de dosi única contra la covid-19 per a ús d’emergència. La farmacèutica ha anunciat que en les pròximes setmanes també sol·licitarà l’aprovació davant les autoritats sanitàries europees. Els funcionaris de la FDA van anunciar que experts externs discutiran sobre la vacuna en una reunió pública el 26 de febrer. És la vacuna que ha de començar a arribar en grans quantitats al març.
La vacuna de Johnson & Johnson (també coneguda com “de Jansen” per la filial belga de la companyia que l’està desenvolupant) sorgeix d’una col·laboració amb el Beth Israel Deaconess Medical Center de Boston. Els investigadors d’aquest centre, fa més d’una dècada que treballen amb adenovirus per desenvolupar vacunes. La més coneguda fins ara ha estat la de l’Ebola, però també han treballat en vacunes contra el VIH o el Zika.
La idea de fons de la majoria de vacunes que estem veient arribar al mercat és similar: exposar de manera segura al sistema immunitari a la proteïna S (o “de pic”) del SARS-CoV-2, la proteïna que usa el coronavirus per a entrar en les cèl·lules del cos. Mentre que les vacunes de Pfizer i Moderna usen ARN missatger perquè la maquinària molecular de les nostres pròpies cèl·lules la produeixin, altres vacunes com la de J&J o la d’Oxford “disfressen” un altre virus diferent (i innocu) perquè tingui aquesta proteïna en la seva superfície.
A finals de gener, Johnson & Johnson va presentar els resultats de la Fase III del seu assaig clínic de 45.000 participants. Segons aquestes dades, la vacuna va mostrar una eficàcia del 72% als Estats Units, el 66% a Amèrica Llatina i el 57% a Sud-àfrica. Segons va explicar la companyia, els resultats més baixos a Amèrica Llatina i Sud-àfrica (especialment en aquesta última) probablement es devien a les noves variants del virus.
El principal avantatge enfront de les vacunes d’ARNm és que les que es basen en adenovirus són més estables i resistents. Per la seva pròpia naturalesa, l’ARN missatger és una cosa que tendeix a desaparèixer aviat i, encara que tenim tècniques per a encapsular-ho i conservar-ho, no pot comparar-se amb la resistència d’un virus protegit per les seves pròpies capes de proteïnes. El principal problema és que el que es guanya en potència es perd en precisió.
En el millor dels casos perdrem un 20% d’eficacia amb les altres vacunes,
Es significatiu, no?