Mor Filibert Casafont, l'home que havia cantat en 1.400 funerals a l'Alt Urgell

Filibert Casafont i Maura, ‘Fili’, ha mort aquest dissabte, 2 de gener. Casafont va ser un dels fundadors de Creu Roja de la Seu d’Urgell i també havia estat president del Club Petanca Seu. Paral·lelament, era membre de la Germandat de Sant Sebastià, a través de la qual va ajudar en tota mena d’actes de la ciutat. De fet, Casafont va exercir com a germà major d’aquesta entitat l’any 1982. De fet, la seva vida va estar marcada per una intensa implicació en la vida social de la capital de l’Alt Urgell, motiu pel qual va rebre un homenatge públic el novembre de 2015 a l’Ajuntament de la ciutat.

L’enterrament s’ha dut a terme aquest diumenge al cementiri de la seva ciutat natal, Solsona. Més endavant, quan millori la situació sanitària, se li oficiarà una missa funeral a la Seu d’Urgell, segons Ràdio Seu.

Nascut el 26 de setembre de 1924, Filibert Casafont va arribar a la Seu quan era un nen, per estudiar al Col·legi La Salle. Aquells primers anys a la ciutat ja es va implicar en l’Escolania del Claustre. Després de la Guerra Civil, va passar una curta etapa treballant a les mines de sal, però va tornar a la Seu per fer-hi servei militar l’any 1945 i, finalment, el 1952 va decidir quedar-s’hi a viure i es va integrar plenament a la ciutat.

En l’homenatge que va rebre ara fa poc més de cinc anys, des de la Parròquia de Sant Ot -amb la qual també col·laborava- van destacar-ne la seva implicació en el cant coral, en els actes religiosos de la Catedral i especialment en les litúrgies i funerals, atès que havia cantat en uns 1.400 enterraments, en moltes ocasions per petició expressa de les famílies. També havia aportat la seva emblemàtica veu al Retaule de Sant Ermengol, al qual hi va donar solemnitat durant molts anys.

Pel que fa a Creu Roja, Filibert Casafont va participar en la fundació de l’associació local de la Seu, a través dels cursos de rescat a finals dels anys 60, i va contribuir a consolidar-la ràpidament, tot i les dificultats que hi va posar inicialment la burocràcia franquista per reconèixer-los oficialment. I quant al Club Petanca Seu, en va ser president al llarg de 20 anys. En el seu extens mandat va fer les gestions per aconseguir disposar de les actuals pistes municipals, al costat de l’Alberg de Joventut.