La Caixa Andorrana de Seguretat Social té previst presentar el 15 de març una sèrie de propostes que han de ser la base per garantir la viabilitat del sistema de pensions. Actualment, el fons de reserva compta amb 1.580 milions d’euros, però aquesta xifra és ínfima comparada amb les obligacions de pagaments a mig termini. L’altíssim nombre de treballadors que passaran a ser jubilats en els pròxims anys portarien a la fallida el sistema si no es reforma. L’augment de l’esperança de vida ha fet que el model sigui inassumible. Actualment, en 10 anys després de jubilar-se, un treballador andorrà rep l’equivalent a tot el que ha cotitzat i per tant a partir dels 75 anys es ‘menja’ la pensió d’un altre. Amb l’esperança de vida prop dels 85 anys ràpidament es pot entendre el risc de fallida del sistema.
La Seguretat Social ha de posar damunt de la taula les mesures que considera que són les addients per a fer viable el sistema. El president del fons de reserves, Jordi Cinca, ha explicat en una entrevista als Matins de Ràdio Nacional que hi ha tota una bateria de propostes que, en tot cas, correspondrà als responsables polítics decidir si s’apliquen o no.
Cinca ha comentat que la situació és tan complicada que amb una sola mesura no hi ha suficient. També ha destacat que s’hauran d’aplicar de forma progressiva per minimitzar l’impacte. La primera mesura important és l’augment de les cotitzacions dels assalariats. El president de la comissió gestora ha assenyalat que haurien de ser com a mínim d’entre un quatre i un sis per cent. No passaria a fer-se de cop, sinó progressivament durant uns anys.
La segona seria retardar l’edat de jubilació. Cinca ha apuntat que no s’aniria més enllà dels 67 i que s’aniria aplicant gradualment. Possiblement, “un any s’allargaria tres mesos, l’any següent tres mesos més i així successivament”. Ha deixat clar que “a una persona que està a punt de jubilar-se no se li pot dir que haurà d’estar dos anys més i en canvi algú que té molta vida laboral per endavant ho pot gestionar molt millor”.
La tercera acció de les importants seria crear un segon fons de cotització. Això significaria que a banda de cotitzar en el fons comú (on hi haurà l’augment abans ressenyat) hi haurà un segon ‘pot’ que no aniria cap al fons comú sinó que seria individual de cada persona i rendiria exclusivament per al titular. Aquest és el canvi de model més important i el modifica l’esquema actual de forma destacada.
El quart punt consistiria en posar un topall màxim a les pensions més altes. Cinca no ha parlat de xifres, però ha comentat que les persones que han tingut sous molt alts són les que, un cop han superat els deu anys rebent una jubilació, més perceben del fons quan ja han percebut tot el que s’havia cotitzat.
Hi ha altres propostes com, per exemple, posar una pensió mínima per garantir que tothom tingui uns mitjans per poder viure amb dignitat.
I també impedir que és pugui treballar desprès de la jubilació tot cobrant el sou i pensió.
i si amb la pensió no arrives i et cal un sou, que fem? Ens fotem un tret o que.
no et trobis en aquesta situació, i si ho fas que faràs?
Bona resposta i totalment raonable sempre que un no arribi a final de mes amb la seva pensió a pensar si jo a continuar treballant per poder viure
Aixo si la pensio et dona per pagar lloguer i llum aigua i aliments
I si no pots arribar a final de mes ja que la teva tensió és menor que sou base i els lloguers i la cistella de la compra pels núvols què fas ??
“Posar una pensió minima per poder viure amb dignitat..”, aquesta proposta es molt important….no es pot viure amb una pensió d menys del sou minim
Molta rao
I tots els diners que tenien per les pensions on han anat a parar? Com s’han gestionat, i qui els ha gestionat, això no s’ha de mirar, i demanar es retornin, sempre a pagar el mes vulnerable, anem bé, pobra Andorra