La fiscalia no acusa, la policia no interroga, el batlle no instrueix… alarma per la proposta de reforma del procediment penal

“Si això tira endavant, en aquest país no es podrà condemnar a ningú”. Aquesta és la conclusió d’un dels experts que han tingut accés al document entregat per Interior, d’acord amb l’informe d’un catedràtic, per a la reforma del codi de procediment penal. En principi, aquest és el text general a partir del qual s’haurien d’introduir les modificacions. Els canvis són tan profunds respecte al funcionament actual que cal desglossant-los un a un. Part dels Batlles, fiscals i altra gent del món jurídic ha manifestat l’alarma per si aquests canvis, que els hi resten moltes competències, tiren endavant davant la dificultat que preveuen a l’hora d’aplicar justícia.

La instrucció dels casos ja no correspondria a un batlle perquè el concepte mateix de la ‘instrucció’ és diferent. El document recull que la instrucció d’un cas correspon “a les autoritats policials, amb la supervisió dels batlles instructors, fiscals i, arribat el cas, dels advocats de l’acusat i de la víctima”. La instrucció queda en mans de la policia perquè aquest procés passa a ser una “recopilació de dades dels fets aparentment delictius” amb “l’expressa prohibició a tots els actors de fer cap mena de conclusió sobre el material de la instrucció”. Aquesta fórmula busca que aquest material ‘asèptic’ arribi als “jutges sentenciadors sense cap mena d’informació preconcebuda, formulada durant la investigació, que pugui influenciar-los”. El text ho defineix molt gràficament explicant que els jutges “s’enfrontaran al material esmentat amb la mateixa sorpresa i perplexitat que qualsevol altre observador alià al procés penal”.

Es canvien les instàncies. La batllia passa a encarregar-se de tots els casos, inclòs l’àmbit penal, amb un o tres batlles segons la gravetat del delicte. El Tribunal de Corts només s’encarregaria de recursos d’apel·lació. El Tribunal Superior passaria a ser com un ‘Suprem’ espanyol que “marqui les grans línies jurisprudencials”. Els batlles deixen d’instruir i es dediquen, juntament amb la fiscalia, a supervisar la tasca policial de recollida de dades sobre el cas. I els batlles o fiscals supervisors no podran tenir el mateix rol durant el judici.

El nom de fiscalia desaparareix i passa a dir-se ‘ministeri’ públic i deixa de ser la part acusadora perquè fins i tot s’ha de centrar més a defensar els acusats

La fiscalia canvia de nom i de rol. Passa a ser ‘Ministeri Públic’ i deixa d’acusar. Passa a ser un “supervisor de la legalitat dels processos que ha de protegir a la vegada la societat, els reus i les víctimes”. El nou Ministeri Públic ha de tenir en compte els indicis acusatoris, però “molt especialment, i de manera prioritària, els de descàrrec, en compliment al dret a la presumpció d’innocència”. L’actual fiscalia passarà a tenir tasques fonamentalment de defensa dels acusats.

Dins de les noves mesures per protegir els acusats s’insta que es limitin al màxim el control de les trucades dels sospitosos o l’accés al contingut dels seus mòbils o ordinadors per buscar proves.

La presó provisional s’ha de substituir per l’arrest domiciliari i s’haurà de justificar perquè en un cas concret no es pot aplicar l’arrest domiciliari

La presó provisional actual gairebé desapareix i “s’establirà com a prioritari i preferent l’arrest domiciliari en cas que els jutges considerin que s’ha produït una situació que mereixeria presó provisional”. L’eliminació d’aquesta figura es busca tan intensament que si un jutge decreta presó provisional per a un acusat “haurà de justificar no només els pressupòsits per decretar la presó, sinó també i específicament perquè en aquell cas concret no és possible l’arrest domiciliari”.

S’aboleix el termini màxim de detenció policial perquè la policia deixa d’interrogar el detingut. Un cop es produeix l’arrest se’l porta davant del batlle “sense dilació”. I serà el jutge que confirmarà la detenció per un màxim de 48 hores o l’alliberament immediat. L’interrogatori o declaració ja es farà directament davant del batlle.

S’insta que es deixin de fer interrogatoris en la fase d’investigació d’un delicte i “seran excepcionals”. Amb això “s’evitarà el compromís dels testimonis amb allò declarat i l’obsessiva cerca de contradiccions al judici que s’ha demostrat durant més d’un segle, arreu, que no condueix absolutament a res”.

Els interrogatoris també han de ser molt limitats durant el judici. Això s’explica en el document en base a que la gent té una memòria “curat i precària”. Els jutges “no són experts en interpretar el llenguatge gestual dels declarants” i els interrogatoris en el judici causen estrès a les persones que declaren. Aquells que ja han declarat durant la investigació no cal que ho tornin a fer. En la ‘vista’ es presentaran les proves i, si escau, declararà el pres. Quan acabi aquest procés “el tribunal plantejarà les seves conclusions a les parts a fi que fiscals i advocats puguin dialogar amb el tribunal”. Les conclusions que hagi fet el tribunal ja seran un avançament de quina serà la possible sentència.

Totes les sentències condemnatòries aniran a una segona instància encara que el condemnat no recorri. Serà un procés senzill amb intercanvi d’al·legacions entre les parts.

La víctima no podrà recórrer les accions durant la instrucció excepte si s’ha ordenat que es deixi d’investigar

“La víctima no serà part principal del procés penal” en el sentit que pugui condicionar el seu començament o acabament. Serà “escoltada i podrà aportar indicis al procés”, però no podrà recórrer les decisions de la instrucció del cas excepte la de no continuar “endavant les investigacions del delicte”. Això s’aplica per la seva “natural manca d’objectivitat derivada de l’impacte emocional patit pel delicte”.

S’acaba també amb el sobreseïment provisional d’una causa. Serà definitiu perquè només serveix per “mantenir el reu sempre sota el risc d’una nova escomesa de l’Estat”.

La proposta també recull l’abolició de l’acció popular i la de no introduir (contràriament al que han demanat instàncies internacionals) la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Només s’aplicarà a les físiques.