Un oficial de policia que estava de baixa estava passejant per la carretera de la Rabassa els seus gossos de raça Malinois, un d’ells gos policia. Els portava lligats i es va trobar amb un veí que passejava el seu gos, American Stanford, pel mateix lloc. Havien tingut incidències anteriorment entre els dos i aquell dia es van enfrontar. Van caure els dos a terra i els gossos del policia van quedar lliures i van mossegar el veí. Per protegir-se, va aixecar els braços i va colpejar el policia.
Quan els dos es van aixecar, l’oficial va dir al veí que es quedés com estava que quedaria detingut per amenaces, insults i agressió a un agent de policia. Seguidament, segons recull la sentència “trucà al despatx central, informant de la situació i requerint la presència d’una patrulla”. Quan van aribar els gents, el policia els hi va dir que el veí l’havia insultat quan s’havien trobat. Concretament va assegurar que li havia dit “que miras, imbécil; estoy hasta los cojones de verte con los perros, tevoy a coger y te voy a dar de hostias hasta matarte, policia de mierda”. I que l’havia empentat i posteriorment agafant-se i caient els dos a terra”.
El policia va donar instruccions als agents perquè el detinguessin. La patrulla va escoltar la versió del veí i es va fer una trucada a un superior al despatx central per saber que havien de fer. El superior va confirmar l’ordre i el veí va ser detingut “per uns presumptes delictes contra la llibertat, contra la funció pública i contra l’honor”. Va ser traslladat al despatx central de Policia i va ser alliberat hores després seguint instruccions del Ministeri Fiscal.
L’atac dels gossos va provocar al veí dues ferides de la regió lateral de tòrax, ferides envoltades d’hematoma al gluti esquerre i una lesió a la cara posterior de la cuixa esquerra totes elles compatibles amb mossegada de gos. L’oficial també presentava erosions en diferents parts del cos com a conseqüència de l’enfrontament.
La fiscalia va acusar el policia d’un delicte de detenció il·legal i d’un de lesions doloses utilitzant mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima. Demanava 18 mesos de presó condicional i quatre anys d’inhabilitació el que suposaria que havia de deixar de ser policia. Per al veí instava una contravenció penal per lesions amb un mes d’arrest nocturn. Durant la vista oral, el ministeri públic va retirar l’acusació contra el policia de lesions doloses amb perill de mort i va mantenir el de detenció il·legal amb una petició de quatre anys i set mesos de presó condicional.
L’advocat del policia va al·legar que el veí tenia animadversió “cap els policies en general i, des de fa anys, envers el seu defensat, pel simple fet de ser policia. Precisa que aquesta animadversió l’ha portat fins a explicar fets irreals” Argumentava que davant dels insults i amenaces, el policia li demanà d’aturar-se, “advertint-lo a més de les conseqüències de no fer-ho” i, segons aquesta versió, el veí “el va agredir, sense més, amb un cop de puny a la cara. Aleshores, el va immobilitzar a terra i va avisar una patrulla de Policia. Precisa que mentre eren a terra, els gossos dels dos van estar saltant per sobre d’ells, rebent E. B. R. alguna lleu mossegada d’algun dels tres gossos”. I afegia que els dos gossos del policia no són de raça perillosa i per tant no havien de portar morrió i el del veí sí que ho era i no em portava. Per tant, la mossegada podia haver estat feta pel seu propi gos. Afegia que “a nivell psicològic, el policia va patir un augment de l’ansietat que ja presentava (estava de baixa) i un augment de la dosi de psicofàrmacs ansiolítics que d’altra manera, no hagués necessitat”.
La patrulla que va venir afer l’actuació estava formada per dos agents que estaven habitualment a les ordres de l’oficial implicat. I l’oficial que va donar llum verda a la detenció era qui substituïa l’oficial implicat en els fets perquè estava de baixa. En les declaracions dels policies implicats en tot l’afer es va defensar que no hi havia cap indici que la detenció fos il·legal i que tot apuntava al fet que a versió de l’oficial era la correcta i que, com sempre que s’agredeix a un policia, es va procedir a l’arrest. En aquest cas, com passa habitualment, els agents van donar més credibilitat a la versió del policia i per això es va acabar produint la detenció.
El Tribunal de Corts ha considerat que no va ser una detenció il·legal perquè “no va ser efectivament practicada per oficial implicat, sinó per la patrulla interventora formada per uns agents” i que “ho van fer per decisió pròpia, i prèvia conformitat del seu superior directe, al qual havien elevat la consulta, en ser aquell qui, en substitució de l’oficial implicat, que es trobava de baixa laboral, assumia les seves competències i podia, com ha manifestat clarament el comissari de guàrdia en aquell moment valorar si esqueia practicar o no la detenció”. El Tribunal no té dubtes respecte que van ser els gossos del policia els qui van mossegar el veí, però no va ser una acció voluntària del seu propietari perquè va deixar anar les cintes quan va caure a terra. Pel que fa al veí, les lesions que va poder causar a l’oficial s’entenen pel moviment dels braços per defensar-se dels gossos.
Corts va decidir absoldre l’oficial del delicte de detenció il·legal i lesions doloses i al veí per la contravenció penal de lesions doloses.
El problema es que estem normalitzant les agressions,normalitzem les manques de respecte a la autoritat bah no es per tant ..feu una ullada a la societat ànim nens amb vehicles amb mes de 10 anys rebentats fen el pena per els carrers nens de papa fent el nota amb vehicles que els hi ha facilitat l estatus regalat del pare i això …no es BCN al final prendrem mal