Lletrats defensors de processats del ‘cas BPA’ van demanar l’aturada del judici entenent que la imputació de Mariano Rajoy, Cristobal Montoro, Jorge Fernández Díaz i membres de la policia patriòtica implica que aquesta trama va ser clau en la nota dels Estats Units que va acabar amb BPA, acusant-la de blanqueig massiu de capitals a escala internacional. El suposat vincle vindria d’una conversa entre l’agregat de l’ambaixada espanyola i Joan Pau Miquel en la qual li diu “el Banco de España tiene una inspección a Banco Madrid y se lo van a cargar y hay una empresa americana dispuesta a hacerse con el banco”. Els advocats defensors manifestaven que la policia patriòtica va traslladar al FInCEN (policia financera nordamericana) informes plens de falsedats que van provocar la nota contra BPA i la seva desaparició.
El Tribunal de Corts ha rebutjat aturar el judici perquè deixa molt clar que no hi ha cap vinculació entre les accions que va poder fer la policia patriòtica a Andorra per aconseguir les dades dels Pujol i l’atac dels Estats Units contra BPA en considerar-la un risc internacional pel blanqueig de capitals realitzat. El primer element clau per establir que no hi ha cap vincle és que el propi FinCEN ha reconegut que ja estava investigant a BPA per blanqueig anys abans de la creació de la policia patriòtica o de l’entrega per part de BPA de les dades dels Pujol. El cas Pujol és del 2014 quan suposadament es crea la policia patriòtica per buscar informació contra líders independentistes i BPA entrega les dades bancàries de la família Pujol, però al 2014 la investigació contra BPA als Estats Units feia anys que havia començat per les sospites del blanqueig massiu de capitals. En segon lloc, la nota dels americans està perfectament estructurada amb una sèrie d’acusacions a BPA pel blanqueig amb jerarques veneçolans, la màfia de Gao Ping, el cas Petrov o Sinaloa. En tercer lloc s’indica que si algú podia influir sobre el FinCENn és el SEPBLAC (policia financera espanyola) i no la policia patriòtica.
I l’argumentari culmina incidint en què “acceptant la ficció jurídica que el FinCEN hagués rebut d’autoritats espanyoles informació falsa no hauria motivat la nota esmentada doncs els casos en què es fonamenta estaven judicialitzats als corresponents països en aquella data i com a mínim hi havia indicis consistents de la seva existència”. Per tant, no servia de res una hipotètica informació falsa perquè els casos que van motivar la fi de BPA existien i s’estaven investigant i per tant no se’ls va inventar ningú.
Quina mania del Tribunal de Corts de tractar-npos a tots com a rucs….