Un cop els Estats Units van obligar a tancar BPA com a entitat de risc de primer nivell en blanqueig a nivell mundial es va accedir a la documentació de les constants operacions de suborn que es van fer a través de BPA per part de la constructora brasilera Odebrecht. Andorra ha tramitat a Mèxic la documentació que suposadament prova el suborn que es va pagar a funcionaris d’aquest país per a la construcció d’una presa a Michoacan. Havia de costar 136 milions de dòlars i es van acabar pagant 244. Si els Estats Units ni haguessin acabat amb BPA mai s’hauria conegut ni aquesta ni cap de les constants operacions de blanqueig de diners i de pagament de suborns a través de BPA. El cas de la presa de Michoacan és paradigmàtic de com un suborn global de 433.000 dòlars repercuteix en un sobrecost de 108 milions per a una obra que ni tan sols va complir els nivells de servei inicialment compromesos.
Klienfeld Services, una de les empreses fantasma que utilitzava Odebrecht per a ocultar el pagament de suborns, va transferir 50 mil dòlars el 2 de juny de 2008 a un compte en la Banca Privada d’Andorra a nom de Víctor Guerra Reyes, qui en aquests dies era el funcionari responsable de la construcció de la presa Francisco J. Múgica, a la regió michoacana.
La col·laboració entre Andorra i Mèxic és fonamental per entendre el cas i com treballaven Odebrecht i BPA. Andorra té la informació del banc on hi ha el pagament, però no la pot ubicar. Mèxic té tota la informació de totes les adjudicacions de la presa michoacana i el sobrecost. Encaixant les dues parts el puzle delinqüent es revela.
L’informe de la policia andorrana indica que: “En la nostra opinió, l’operació realitzada (a BPA) des de Klienfeld a favor del compte en estudi, té relació amb el pagament d’alguna ‘comissió’ sobre algun projecte d’obra civil realitzat en l’estat de Michoacán per la constructora Odebrecht o una filial, en la qual Víctor Guerra ha pogut participar”, esmenta l’informe policial. “Recordem que Klienfeld s’alimentava de fons procedents de l’anomenada “Caixa 2”. Aquesta famosa ‘Caixa 2’ és la clau de com BPA va ser una eina fonamental per a la pràctica de suborns d’Odebrecht en una dotzena d’estats sudamericans i centreamericans per aconseguir obres públiques i després aplicar un sobrecost multimilionari. Com havien estat obtingudes amb suborns, els funcionaris i polítics corruptes no podien protestar pels constants augments. Víctor Guerra era simplement el responsable de la construcció de la presa.
Els diners que generava aquest sobrecost (108 milions de dòlars en el cas de Michoacan) servien per tenir fons il·limitats per seguir subornant i tenir més obres multimilionàries i més sobrecost i i més fons il·limitat per seguir subornant…. “Els diners provinents de la facturació amb sobrecost d’obres licitades a favor de la constructora Odebrecht servien per a pagar les comissions il·legals i els suborns”, afegeix l’infome del grup antiblanqueig de diners de la Policia andorrana.
I la clau de volta que mostra la culpabilitat manifesta és que Odebrecht s’ha declarat culpable dels suborns i va acceptar pagar una indemnització de 2.600 milions de dòlars. El seu propietari Marcelo Odebrecht va anar a la presó.
Aquesta és l’explicació del cas de la presa de Michoacan on es veu perfectament el modus operandi:
Andorra va enviar a Mèxic documentació que suposadament aporta les proves dels suborns que la constructora brasilera Odebrecht va fer a través de BPA. Es paga a través de societats fantasma que la constructora brasilera tenia a BPA i a comptes que els subornats també tenien en el banc. El cas en concret a l’estat de Michoacan és una presa. Odebrecht no pagava suborns alegrement. La presa inicialment estava pressupostada en 136 milions de dòlars i va acabar costant 244.
Al novembre de 2006, el govern de Michoacán va assignar a la constructora brasilera Odebrecht un contracte per a construir una presa per 136 milions de dòlars. Tres anys després, es van fer dues ampliacions més del contracte per 108 milions de dòlars. En conjunt, entre el contracte assignat en 2006 i les adjudicacions directes de 2009 i 2010, Odebrecht va cobrar 244 milions de dòlars per l’obra hidràulica, gairebé el doble del cost original que eren 136.
L’obra va ser entregada al 2011, però sense acabar. I una auditoria va determinar que l’obra havia estat lliurada amb defectes i incompleta. L’error més greu va ser que el projecte original garantia la dotació de mil litres d’aigua per segon per a reg agrícola en una zona afectada amb freqüents sequeres, però només es va construir infraestructura per a conduir la meitat. El doble del cost i un servei molt inferior al pagat.
I com acaba la història?
La història acaba malament com gairebé sempre els dolents i els delinqüents sempre guanyen, sovint per la lentitud de la Justícia. El suborn és de manual i ningú discuteix tota la trama, però el suborn és del 2008 i l’informe policial andorrà va arribar al 2018. El delicte està prescrit. El responsable de l’obra subornat va transferir els diners a un altre compte en el CaixaBank de Barcelona, que està a nom d’un parent seu.
La culpa es del Marti i el Cinca !…..jajajajajajajaja
L’article comença amb la gran mentida oficial, ningú va obligar la B.P.A., aixó ho va decidir el govern.
Molt nerviosos han d’estar els antics propietaris i directius a la vista de l’ofensiva mediàtica que s’està fent per intentar vincular tots els mals del banc a les clavegueres espanyoles i l’operació Catalunya.
No entenc com ens volen fer creure que una cosa deriva de l’altra. Pot ser perfectament que la policia patriòtica els amenaces i tot el que vulgueu per atacar l’independentisme, però això no treu que com explica l’article i com es posa presumptament en evidencia a cada notícia i pleit arreu del món, el banc sembla que feia activitats presumptament il.legals. Una cosa no és incompatible amb l’altra, no?
El que descriu l’article és el,que fan tots els,bancs del,món. No sigueu passarells. El que fa l’acte ilegal és la constructora . La resta és inginyeria fianancera permesa per tots,els,paisos perque es la manera con es financien els partits politics