Un esquiador estava practicant surf de neu per la pista Gall de Bosc, a El Tarter (Grandvalira) quan de sobte, va impactar contra un ferro que es trobava a la pista, sense cap mena de protecció ni senyalització. L’home va patir diferents lesions.
El cap de les pistes va ser processat perquè la seva feina, entre altres, és vetllar per la seguretat dels
esquiadors, senyalitzant adequadament les pistes i protegint-los dels elements de risc potencial.
El cap de pistes era conscient que en aquella zona s’hi havia instal·lat, dies enrere, unes grades pel públic assistent a la celebració de la copa del món d’esquí, però ni va verificar ni va fer verificar que en desmuntar-
les, no quedés cap obstacle a l’interior de la pista contra el qual poguessin topar els esquiadors. Tampoc es va senyalitzar com a zona amb un possible risc.
La fiscalia va acusar el cap de pistes d’una contravenció penal d’imprudència lleu amb resultat de lesions. I se li demanaven prop de dos mil euros de multa pels problemes físics (i trencament de la taula d’snowboard) del client que va patir l’accident.
El cap de pistes rebutja l’acusació perquè no dona crèdit a l’explicació de l’accident que només compta amb el suport de les versions de l’afectat i un amic seu. Assegura que ell mateix assegura que es va endur el ferro de la topada i que la causa de la caiguda no ha pogut ser determinada pel Servei de Policia i pot ser, per tant, haver-se produït d’una altra manera. Considera que tot s’hagués pogut evitar si el denunciant hagués actuat d’una altra manera perquè si en realitat va topar contra una piqueta de ferro, tampoc hi hauria responsabilitat com a cap de pistes, ja que es pot establir que l’accident va tenir lloc en una zona fora de pistes.
Afegeix que “el piquet clavat de manera perpendicular i al revés (amb la punxa a la part superior) que es veu prop del piquet de ferro en les fotografies aportades, no pot ser tingut en compte, ja que no va ser posat
pel personal de l’estació sinó per una altra persona, probablement un cop produït l’accident”.
El Tribunal de Corts ha donat la raó al client i ha condemnat el cap de pistes per una contravenció penal per lesions lleus que signifiquen 900 euros de multa i a pagar 1.800 euros d’indemnització per les lesions (ho abonarà l’asseguradora). Un element clau per la condemna és l’actuació de la víctima. “Immediatament després dels fets, arrencà el ferro que es trobava clavat a terra per evitar que ningú més prengués mal, i anà als serveis mèdics de l’estació per ser atès de les lesions sofertes i al servei d’atenció al client de l’estació, informant del succeït, dipositant el ferro causant de l’accident, i formulant la corresponent reclamació. En ser posteriorment informat per l’estació, que no es farien càrrec de l’accident per ell sofert, es desplaçà novament al Principat, interposant denúncia davant del Servei de Policia”.En el “Motiu de la reclamació” :Una varilla clavada en la pista enfrente hotel Nordic donde las gradas. Daños dos tablas y daños personales de fuerte caída”. El mateix explicà davant del Servei de Policia on reiterà que el ferro es trobava a l’interior de la pista per on ell baixava: “Gall de Bosc”, tot precisant que pensava que dit ferro havia servit per l’estructura de les graderies de la Copa del Món d’esquí que havia tingut lloc dies abans. Idèntica versió mantingué a la Batllia i davant del Tribunal el dia de la vista oral, negant sempre, que el ferro s’hagués trobat en una zona fora pista, on ell hagués accedit el dia dels fets, tot reiterant que el ferro es trobava a dins de la pista per on ell baixava, sense senyalització ni protecció, afegint que no fou fins després de la seva reclamació a l’estació, que la zona quedà degudament senyalitzada“.
En les fotografies del dia dels fets aportades pel propi perjudicat i adjuntades a la denúncia efectuada davant del Servei de Policia i a la Batllia s’hi pot apreciar clarament el ferro contra el que topà no té cap mena de protecció ni de senyalització. Res indicava tampoc, que es tracti d’una zona fora pista, ja que el sol fet de trobar-se la neu en un costat, més trepitjada que de l’altre, no permet deduir a l’esquiador que surt d’una pista degudament balisada i protegida, per accedir a un fora pistes, assumint els riscs que se’n deriven. La presència dels pals grocs i negres d’avís que diu el cap de pistes, i que apareixen efectivament en les fotografies “no són suficients als efectes pretesos ja que, segons apareix un d’ells està col·locat passat dit ferro i no abans, on hauria de trobar-se per avisar amb temps suficient a l’esquiador, i evitar
accidents com el d’autes”.
