Un ferrer va patir un accident laboral el novembre del 2014 i se li van anar allargant les baixes durant tres anys i mig fins que la CASS va decidir el març del 2018 que se li havia de donar una pensió d’invalidesa per una afectació del 63%. La baixa mèdica, però es va perllongar (una situació difícil d’explicar per què a vegades era per malaltia comuna o per accident laboral segons les indicacions fluctuants i divergents existents al respecte per part del metge). I aquesta situació va durar dos anys més fins a gener del 2020. Quan va arribar va fer nou dies de vacances i finalment s’havia de reincorporar a l’empresa el 23 de gener del 2020.
L’empresa li va fer arribar el 24 de gener, el dia que tornava a la feina, la carta d’acomiadament. Literalment citava que “en resultar infructuosos els esforços de l’empresa per a reubicar-lo en diferents tasques adaptades al seu estat de salut – a causa de la seva negativa reiterada- la Direcció d’aquesta empresa ha decidit acomiadar-lo per causes objectives per raó de la seva ineptitud sobrevinguda per a realitzar les tasques essencials de la seva feina com a ferrer -tal i com vostè mateix ha reconegut a la carta de 9 de gener del 2020 i com ressurt igualment del certificat d’aptitud mèdicolaboral que s’acompanya a la present”.
Els més de 14.000 euros de l’acomiadament van ser dipositats a la Batllia perquè l’home, que els va agafar a compte, va recórrer contra la decisió de l’empresa considerant que era un acomiadament improcedent. Al·legava que “l’empresa li havia ofert poder-se reincorporar en el departament d’inventaris o en el departament de manteniment, canvi que ell havia acceptat de bon grat, però que de manera sorprenent, passats els dies de vacances que si li havia demanat de prendre, se l’havia acomiadat pretenent falsament que s’havia negat de manera repetida a acceptar els llocs de treballs proposats”.
Tant la Batllia com el Tribunal Superior han avalat l’acomiadament perquè la incapacitat sobrevinguda per poder fer la feina per a la qual s’ha estat contractat és una de les causes que permeten una rescissió de contracte laboral. L’empresa no té cap obligació de recol·locar el treballador. S’indica que el metge especialista “va concloure a la impossibilitat d’executar la seva activitat laboral habitual i, per tant, la ineptitud de l’empleat pel seu lloc de treball de ferrer pel fet, entre altres, de no poder manipular càrregues de més de 5 Kg i de no poder aguantar postures forçades ni els treballs en alçada”. I l’empresa té la potestat d’acomiadar-lo o de posar-lo en un altre lloc de treball (hi ha moltes empreses on només hi ha un tipus de lloc de treball) però sense cap obligació a mantenir-lo en plantilla.
Si se l’hagués reubicat i després acomiadat es tractaria d’un acomiadament improcedent, però això no va passar mai perquè el mateix treballador va manifestar que” havia acceptat de bon grat la seva reincorporació en el departament d’inventaris o en el departament de manteniment, que són dos serveis ben diferents”. Per tant, es demostra que “no ha existit cap concreta reubicació prèvia a l’acomiadament sinó només les converses i intents que reconeix l’empresa, els quals corresponen a la petició que havia fet l’assalariat”.
