La Fiscalia Anticorrupció ha presentat en l’Audiència Nacional l’escrit d’acusació per l’operació Emperador, la trama desarticulada en 2012 contra una màfia xinesa i encapçalada per Gao Ping. L’acusació es dirigeix contra un total de 107 persones, inclòs el cap mafiós. Es tracta d’un cop molt dur per als processats pel ‘cas BPA’ perquè la seva defensa es basa en què els més de 70,3 milions que el testaferro de Gao Ping, Rafael Pallardó, va enviar a la Xina a través de BPA no poden ser considerats blanqueig sinó delicte fiscal. Com a Andorra a l’època el delicte fiscal no estava tipificat, no pot ser considerat blanqueig.
La defensa de BPA queda en una situació delicadíssima perquè la fiscalia anticorrupció espanyola considera que Gao Ping liderava un gran grup de la màfia xinesa a Espanya. En el cas de Gao Ping, se li imputen 13 delictes, pels quals el Ministeri Públic li reclama 47 anys i tres mesos de presó. I en multes, 77 milions i mig. Se l’acusa de ser el capitost d’una organització criminal i de cometre delictes de suborn, amenaces, detenció il·legal, blanqueig, falsedat documental i mitja dotzena de delictes fiscals.
Si els diners venien d’una organització criminal suposadament és blanqueig. Rafael Pallardó, el blanquejador de la màfia xinesa, generava tant d’efectiu que va arribar a ser conegut entre els empleats de BPA com “el caixer automàtic del banc a Espanya”. Sempre aportava fons per a compensar a altres clients que necessitaven diners líquids. Entre 2008 i 2011, Pallardó va lliurar a gestors del banc un total de 70,3 milions d’euros que provenien del grup de Gao Ping. Els ingressos s’anotaven en els seus comptes en BPA, però els diners era automàticament transferit a la Xina, en la majoria dels casos, a comptes del pare de Gao Ping, Xiang Chun Xiong. El banc va arribar a permetre-li que fes lliuraments durant les 24 hores del dia en una zona restringida de les seves oficines centrals coneguda com a búnquer, a la qual s’accedia després de passar un control de seguretat.
La Fiscalia espanyola recull en el seu escrit l’activitat de diverses trames delictives que se encavalcaven. La primera procurava un benefici il·lícit amb la importació de béns que es declaraven molt per sota del seu preu o en menor quantitat i pels quals no es pagava l’IVA. Els beneficis així obtinguts havien de ser després blanquejats. L’organització, a més, arribava a recórrer a la violència tant per a protegir els seus ingressos a Espanya com per a assegurar el seu enviament a la Xina.
La trama generava tants milions que utilitzava diferents vies per repatriar els diners a la Xina
La trama emprava altres vies, a banda de BPA, per blanquejar els diners el que mostra la grandària d’una organització on s’acusa 107 persones. Inicialment, l’operativa consistia a treure els diners físicament d’Espanya per carretera, utilitzant normalment furgonetes carregades de mercaderia tèxtil. En cada viatge, amb caràcter mensual, s’arribaven a treure entre quatre i cinc milions d’euros.
Des dels països als quals arribava, Itàlia i Hongria entre ells, es remetia a la Xina camuflat com a remeses de diners enviades per emigrants xinesos en aquests països, a través de gestores de transferències o sucursals bancàries. La primera confiscació de diners ocults es va produir en 2011. Es van trobar 1,2 milions d’euros en el dipòsit de gasolina d’un cotxe.
Un altre dels sistemes emprats per a posar en circulació els diners era el de “compensació”. Consistia a localitzar a espanyols amb fons opacs a l’estranger que volguessin obtenir liquiditat. La branca xinesa els donava els fons en efectiu a Espanya i ells transferien aquesta quantitat a la quanta estrangera que se’ls indiqués, generalment a la Xina. Així els diners mai entrava ni sortia d’Espanya. Aquest era un dels dos sistemes utilitzats per Pallardó amb BPA, que fins i tot va arribar a fer compensacions amb Joan Pau Miquel. Pallardó donava els diners en efectiu a Espanya a un client de BPA i automàticament la persona que els rebia feia una transferència interna dins de BPA del seu compte al de Pallardó. I immediatament els diners es transferien a la Xina al compte del pare de Gao Ping.
El segon sistema era l’entrada directa de diners a caixa de BPA, motiu pel qual, com eren una allau de diners en metàl·lic, li permetin l’accés les 24 hores del dia els set dies de la setmana i portava els diners al búnker de BPA en la seu central.
Els 300 folis remesos al jutjat de l’Audiència Nacional pels fiscals Juan José Rosa i José Grinda situa a Gao Ping com a responsable màxim de l’organització criminal, un delicte que li val vuit dels 47 anys de petició de presó. “Gao Ping és el líder de l’organització criminal investigada, ostentant el control de l’entramat societari i els seus empleats”. Explica que amb la seva operativa fraudulenta, Gao Ping “va disposar d’una gran quantitat de diners que va situar fora d’Espanya, al marge dels mitjans legals i sense que fos estat declarat a la Hisenda espanyola”.
Per a tenir èxit en la seva activitat, la trama recorria a subornar a funcionaris amb “regals i de diners en efectiu”. Entre els avantatges obtinguts estava la facilitació de tràmits d’estrangeria. Un dels acusats de suborn és un guàrdia civil de Fuenlabrada que llevava multes a canvi de, per exemple, un ordinador. I una altra, una funcionés de Delegació del Govern de Zamora que agilitava tràmits i que el fia de les seves noces va rebre 10.000 euros en efectiu per ordre de Gao Ping.
Anticorrupció explica que “l’organització criminal cuidava especialment la relació amb membres de l’Administració Pública, respecte d’aquella part que incidia directament en la seva activitat personal i/o professional”. Mostra d’això eren els freqüents convits en un restaurant oriental de la Plaça de Legazpi de Madrid als funcionaris que sovint anaven allí a menjar.
A més, l’escrit indica que els acusats tenien contactes en el Govern xinès i en l’ambaixada d’aquest país a Espanya. Quant a les activitats violentes, diversos dels acusats es dedicaven “a cobrar préstecs emprant la violència”. En tot cas, diuen els fiscals, “s’ha constatat com Gao Ping era responsable d’impartir ell mateix ‘justícia”‘, segons les seves pròpies normes, característica pròpia d’una organització criminal”.
L’escrit relata que per ordre de Gao Ping van retenir a una ciutadana xinesa diversos dies perquè tenia un deute de 12.000 euros. El missatge als seus pares va ser que “se li arrencaran els peus i les mans del marit” si no pagava. La van deixar anar quan es va garantir el pagament.
En una altra ocasió Gao Ping va ordenar a dos dels seus sequaços que donessin una pallissa a un home que havia pegat a la seva germana. La llista d’acusats inclou a familiars i persones pròximes a Gao Ping d’origen xinès, però també a nombrosos espanyols que participaven en tasques de blanqueig o, com a advocats, en el manteniment de l’estructura societària.
Segons l’esquema de l’escrit d’acusació, els acusats formaven cercles concèntrics entorn de Gao Ping, el més pròxim dels quals el formaven aquells amb llaços familiars. Li seguien, en aquest ordre, els seus “lloctinents”, els “subordinats especialitzats”, els “subordinats assessors” i els “blanquejadors”.
Encara que la detenció de Gao Ping per ordre de l’Audiència Nacional no va arribar fins a 2012, un jutjat de Madrid ja havia obert una primera recerca dos anys abans. Ser centrava en l’activitat d’empreses radicades en el polígon de Cobo Calleja, a Fuenlabrada. En els registres que allí es van practicar fa una dècada la Policia va intervenir vuit milions d’euros en efectiu.
Ja ho diuen els germans: diner d’evasió fiscal. JAJAJAJAJA
I Pallardó només operava amb BPA, o també ho feia en altres bancs del país?.
Una cosa es tenir una empresa i fer negocis. Això era molt diferent, qui no ho vulgui veure no te ulls a la cara.