Una donava va ser diagnosticada d’una pneumònia pneumocòccica i presentava a més altres dues: una
bronquitis i un emfisema pulmonar sever. Va ser assignada a un dels dos pneumòlegs a Andorra. Deu dies després, el pneumòleg va considerar que estava curada de la pneumònia i va ser donada d’alta hospitalària. Havia donat negatiu a les proves i el pneumòleg la va continuar tractant durant tres anys de la malaltia pulmonar.
Sis anys després is anys després del primer ingrés, la dona va tornar a l’hospital per una distensió abdominal i edemes a les extremitats inferiors de set dies d’evolució, descobrint que estava afectada d’una Hepatitis C que li havia causat una cirrosi hepàtica a conseqüència de la qual va morir mentre era en espera de rebre un trasplantament. La malaltia detectada la primera vegada de l’ingrés a l’Hospital (positiu inicial d’Hepatitis C) no li fou mai comunicada.
La fiscalia va acusar el metge entenent que “si l’acusat va poder posar al document de l’alta que havia donat
negatiu a la prova del virus de l’Hepatitis B i al virus de la SIDA, també havia de conèixer que era pendent de confirmar un positiu provisional de l’Hepatitis C”. Li demanava quinze mesos de presó condicional i dos anys d’inhabilitació, més enllà de la indemnització que havia de pagar l’asseguradora per mala praxis mèdica.
La defensa del pneumòleg es basava que el positiu per hepatitis C va ser fet per l’hospital, no se liva comunicar i per tant mai va saber que potencialment podia patir aquesta malaltia.
Ha quedat demostrat que les proves fetes a l’hospital anaven “directament a la carpeta de l’historial mèdic del pacient i a l’arxiu. No havia cap protocol d’actuació, ni saltava cap alarma en cas de ser detectada una
malaltia contagiosa”.
La discussió del cas “es centra doncs en que l’acusat, com a metge tractant de la pacient ingressada a l’Hospital, va tenir coneixement o no del resultat de les proves serològiques encomanades per una doctora, metgessa de medicina interna de l’hospital, durant el cap de setmana que el substituí, practica habitual de l’hospital que es manté a data d’avui per tal de donar continuïtat assistencial durant els festius o caps de setmana doncs el metge tractant no pot ser-hi set dies sobre set. I és en aquest punt on el discurs de tots els especialistes concernits i que han prestat declaració a la vista oral difereixen substancialment”.
En el moment dels fets de les primeres proves a la pacient el sistema no estava informatitzat i per tant, el Tribunal de Corts considera que el que ha fallat “estrepitosament” és la falta de comunicació als metges de les proves que els hi feien a l’Hospital quan les demanava un metge diferent al que havia de tractar un pacient. Per tant absol el pneumòleg perquè mai se li va comunicar el positiu per hepatitis C i no la podia tractar de quelcom que desconeixis.
