Entre el ministeri d’Educació i el d’Afers Socials van oferir una solució a la noia que durant el curs passat no va anar a classe perquè no li deixaven portar el vel. La proposta deriva del fet que per al curs següent la situació és la mateixa respecte a què ella no vol assistir a l’aula sense el mocador, amb la diferència que, pel seu cas, ara hi ha una llei en vigor que ho prohibeix explícitament.
Per al curs vinent, la noia ja ha comunicat que manté la decisió i per tant s’aplicarà la solució alternativa i rebrà una educació individualitzada a distància i un seguiment especial. Aquest sobrecost el pagarà l’Estat.
Aquesta decisió d’Educació i Afers Socials no ha sentat bé a alguns membres de Govern i a persones de l’entorn demòcrata i liberal. Discrepen de tot el que s’ha fet en aquest cas per acabar pagant a la nena una educació a distància quan això era el que volia des del primer moment i es podia haver evitat tot el que va succeir el curs passat.
Tot i que la llei que limita l’ús d’elements religiosos a les aules obre la porta a que hi hagi un ensenyament a distància, segons les fonts consultades, es considera que no s’hauria d’haver ofert aquesta opció. Es considerava més adequat que fos la família de la nena que portés el cas als tribunals ja que no és tan evident que no hi hagi res a objectar.
Un tercer problema es troba en el fet que si per no poder portar el mocador a classe l’Estat ha de pagar una educació especial a distància, s’obre la porta que per altres motius comencin a demanar-se aquest tipus de ‘servei personalitzat’ que fa que l’alumne tingui una atenció i un seguiment molt més important que els que assisteixen presencialment.
Totalment d’acord amb aquesta part del Govern.
Vull citar un himne, l’himne andorrà que molts desconeixen:
“El Gran Carlemany
El gran Carlemany, mon pare,
dels arabs em deslliurà,
i del cel vida em donà,
de Meritxell la gran Mare.
Princesa nasquí i pubilla
entre dos nacions, neutral;
sols resto l’única filla,
de l’imperi Carlemany.
Creient i lliure onze segles,
creient i lliure vull ser
siguin els furs mos tutors
i mos Prínceps defensors,
i mos Prínceps defensors!”
En diu llarg del què suposa aquesta gent que no es vol integrar doncs, o ens defensen els Governs o crec que haurem de tornar a les Creuades! #europesansislam
Si a aquesta nena no li dóna la gana de treure’s el mocador, però tampoc li dóna la gana d’assistir presencialment a classe, que pagui El sobrecost la mare de la seva butxaca i que no li donguin ni un euro en ajudes que segurament que té ajudes per a tot.
Ja està bé amb tantes tonteries, si no estan d’acord i agust, que agafi les maletes i frontera cap avall o cap amunt, però fora d’Andorra.
Racista?
Jo no vaig al seu pais d origen a dir com tenen que vestir ni a canviar les normes com vull
a demanar i demanar i impossar els seus temes
Que doneu a canvi?
Res
Un dia o altre havien de sorgir les dicrepàncies òbvies dins de govern, amb alguns ministres que no se suporten entre ells. No ho hauria dit mai que seria a causa d’un vel, però ha estat així. La progre Pallarés que no para de mostrar-se com a una peça política “futurible”, s’ha trobat en front i de sobte a la realitat andorrana, la del sentit comú, cosa que celebro!