La reforma del model de pensions inclou múltiples mesures que han de garantir la viabilitat del sistema a mig termini perquè sense les modificacions en tres anys es gastarà més en pagues de jubilacions del que s’ingressa en cotitzacions. Això portaria l’Estat a una situació límit perquè cada any hauria d’anar augmentant les aportacions fins a xifres de centenars de milions d’euros, a més de gastar el fons de reserva, degut al desequilibri del sistema actual.
La taula que tracta les pensions es troba en un moment on els partits, els sindicats i les patronals han de presentar les propostes que creguin convenients un cop ja estan damunt de la taula les que proposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Hi ha dues mesures que són les més fàcils d’aplicar i on no hi ha hagut un excessiu enfrontament entre els diferents participants: augmentar l’edat de jubilació als 67 anys i incrementar les cotitzacions de jubilació.
El temps que queda de legislatura fa impossible tirar endavant tota la reforma abans d’anar a eleccions. Hi ha la possibilitat, però d’avançar en els dos canvis citats. Per fer-ho, però caldria un consens entre partits, sindicats i patronals per permetre un procés ràpid de debat i de concreció d’un text perquè pogués ser aprovat durant la present legislatura. Si un dels actors no hi està d’acord la remodelació s’hauria de deixar fins després de les eleccions, tenint en compte que sense consens els canvis segurament formaran part del debat electoral dels comicis.
Doncs jo tinc 62 anys i vull retirar me al 65. El que em sembla una vergonya és pagar el pato dels que han abusat del sistema.