Quan em van dir que els sindicats havien convocat una protesta contra Govern se’m va escapar el riure. Els sindicats a Andorra només són de funcionaris fins el punt que cada col·lectiu de treballadors públic en té un o dos o tres. Policia, bombers, penitenciaris han tingut dos o tres sindicats. El millor era el de penitenciaris on per 60 persones hi havia tres sindicats al mateix temps.
Tornem al riure. Li vaig dir a un sindicalista que demanar els funcionaris que protestin contra un Govern que els acaba de pujar el 10% el sou a tots ells era per trencar-se per la meitat. Em va dir que hi anirien per solidaritat amb la resta. Sense comentaris.
És complicat ser sindicalista a Andorra. És la plaça sindical més complicada del planeta. Es tracta de fer reclamacions de privilegis per al col·lectiu de privilegiats, mentre que totes les situacions injustes es viuen en la privada. No hi ha cap sindicat de la privada.
Cal tenir inventiva per anar demanant cíclicament nous privilegis per als privilegiats. A més, no tenen cap Govern contra el que lluitar. Tots els partits d’Andorra, conscients que els funcionaris i empleats públics mouen sis mil vots directes i poden moure sis mil més indirectes amb la clau de les eleccions, només fan que augmentar els seus privilegis. Andorra és l’únic país on els funcionaris no tenen un partit ‘bandera’ perquè hi ha una cursa entre totes les formacions per guanyar-se el favor del sector públic. I així el vot està repartit.
La lluita sindical a Andorra és com un combat de ‘pressing catch’. Els sindicalistes intenten fer creure que el Govern de torn està rebentat els funcionaris. I excepte quatre exaltats, que viuen en el Planeta Piruleta, la resta com si escoltés ploure perquè sap que qualsevol polític d’Andorra necessita els seus vots i per tant no prendrà decisions en contra seva.
Les escasses vegades que s’han pres decisions potencialment contràries als seus interessos, per més justes i impecables que sigui, poc duren. Que li preguntin a Toni Riberaygua o Toni Martí.
Posem un exemple de com funcionen les coses. El govern anterior va frenar les prejubilacions de funcionaris. Poc ha durat. Els cossos especials ja es poden prejubilar als 55 anys, els altres funcionaris als 60. II el retir estàndard als 60 i 65 anys, respectivament. Per tenir el 60% del sou, una part de la qual la paguem entre tots, havien de tenir 30 anys cotitzats. Amb les condiciona actual el seu privilegi respecte a una pensió de la privada era d’un 60%. Resulta que que fem curt. Volen que només siguin 25 anys de cotització. Dels 30 als 55, dels 35 als 60, dels 40 als 65. Atenció. Volen que algú del mateix sou que el de la privada tingui una pensió un 50% superior havent començat a cotitzar als 40 anys i el de la privada als 25.
Si ja cal tenir inventiva per demanar això a cada descoberta resulta que l’excusa és que els funcionaris es jubilen als 60 o es prejubilen als 55 és perquè l’Estat els obliga. Sense comentaris.
Bona jugada la de demanar l’enèsim privilegi a dos o tres mesos de les eleccions. Facin apostes. Si no és ara, serà durant la següent legislatura. I el pitjor és que serà així guanyi qui guanyi. Marc Forné va crear un liberalisme a l’andorrana on es pot ser de dreta dura en tot i d’extrema esquerra quan es tracta de privilegis funcionarials. Per desgràcia del PS la resta de partits de dretes posteriors només s’ha dedicat a imitar el model d’èxit fornerià i a ser més funcoinaristes que els funcionaris.
Tota la raó. Un país que diu ser democràtic, però no té sindicats, i per tindre dret al vot, ……., A no massa pas del temps es veurá que tot sol els treballadors que aniran seran el de països sub desarrollats, i no és que tinga res en contra, però qualsevol ciutadà de la UE, almenys que siga per una posició de direcció mai vindrà a Andorra, perquè l’únic interès és per als rics, cada dia més rics a base de la explotació.
El que se estalvien en cotizacions socials perquè no paguen més sous?. El capital pur i du. Andorra serà un exemple del fracàs del capitalisme pur i dur. Jo sóc capitalista, però es necesita una intervenció a favor de la clase treballadora. Temps al temps
Totalment d’acord, perque els que vicquem no sent andorrans molts el seu dret es Fer mutis
El sindicalisme dels funcionaria és una farsa. Tenen unes condicions envejables per treballar poc o gens. Però han descobert que organitzats sota el paraigües del sindicat son un agent de pressió vers uns polítics atemorits. I res, a demanar més i més. Com que fins i tot a alguns sindicalistes se’ls hi cau la cara de vergonya de demanar per a ells mateixos, i per millorar unes condicions que majoritàriament ja son bones, ho vesteixen de preocupació vers la resta de treballadors. Però la resta, ja us dic jo, que els importen ben poc. Vaig anar a un parell de reunions i vaig quedar esgarrifat.
Aquest diari s’hauria de dir “Mundo Obrero”. Només falta el crit de “mort el clero i visca la revolució”.