Els parlamentaris monegascos i els membres del Govern es van reunir per establir quina serà la tàctica negociadora en la represa de les converses per a un Acord d’Associació amb la Unió Europea. Les converses entre la Unió Europea i Suïssa, Mònaco, San Marino i Andorra van començar el 2015, però els helvètics es van retirar ben aviat. La negociació del Brèxit, la Covid i el canvi de negociadors de Brussel·les ha fet que les converses hagin avançat molt poc. Ara, s’han de reprendre de forma presencial i els polítics de Mònaco ja ha fixat unes línies vermelles basades en “defensar el model econòmic i social monegasc així com el respecte els drets dels nacionals”. És molt important el que negociï Mònaco perquè els acords dels microestats amb la UE han de tenir una línia similar de relació, tot i que no exacta perquè cadascun té les seves especificitats.
Les tres línies vermelles on Mònaco garanteix que no hi ha res a negociar van directament contra els principis de lliure circulació i establiment de persones. L’innegociable és: el manteniment de la prioritat dels nacionals de Mònaco en qualsevol sector, la reserva de llocs de feina específics només per a monegascs com certes professions liberals i l’obligatorietat que Mònaco hagi d’autoritzar l’establiment al Principat de qualsevol persona o empres, sigui o no de la UE. Aquestes condicions han estat enviades a Brussel·les per a la represa de les negociacions presencials.
A Andorra s’ha de fer lo mateix, imperatiu, obligatori, tenim un Govern molt peruc i sense personalitat, “copiem” a Monaco, fem un referendum si cal, Govern, llum clara si us plau, fora opacitats, els Andorrans estem molt cremats amb els malaits silencis, feu molta por, jo crec que s’está fent un nyap i Andorra deixará d’existir com poble sobirá, dit aixó, ja s’han perdut moltes, moltes plumes, tinguem una mica de rauxa, recordem els avantpassats, …………. de moment avui en dia es patetic l’enteniment entre politics i poble, temps de reflexió !!!
Amb els polítics d’avui, que ho firmen tot sense mirar, Andorra no hauria durat tants segles.
Antigament sempre s’ha demanat contrapartides que al resto de països no els importa i a nosaltres ens arregla. Malauradament aquestos diuen si a tot i amb entusiasme.
Molt interessant. M’agrada aquesta proposta.
Però és diferent de lo que tant els nostres.
El dEspotA deu tenir més pressa de vendre Andorra i Júlia als estrangers.