L’informe sobre la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs que va demanar el govern de Toni Martí estableix que l’avortament no és incompatible amb la Constitució i que podria ser ratificat amb l’única signatura del Copríncep francès. Hi ha d’altres lleis que s’han validat amb la signatura d’un sol Cap d’Estat, possibilitat que recull la Carta Magna.
El punt clau del dictamen de l’informe fet al 2019 pels advocats Tomàs Gui Mori i Manuel Pujadas es troba dividir la vida del fetus en dues fases “la inicial o merament embrionària i la fetal, després de la implantació, fins al naixement”. Aquesta diferenciació donaria una diferent protecció a l’embrió i al fetus amb una menor protecció en la primera fase que en la segona. Amb aquesta divisió “els interessos a protegir en la primera fase podrien cedir a altres interessos dignes de ser protegits, com la vida de la pròpia mare o la viabilitat mateixa del fill”.
Aquesta diferenciació es compatibilitza amb els criteris científics que reconeixen l’existència “mitjançant la fecundació de l’òvul per l’esperma, d’una fase embrionària d’entre 10 i 14 setmanes, en què no existeix encara activitat cerebral i el futur fetus no té un sistema cortical conformat”. En aquesta fase embrionària “l’embrió encara no ha ‘nidat’ (en el sentit d’implantat)”. Posteriorment, un cop implantat, té una vida separada i adquireix “la plenitud de la seva personalitat”.
El dictamen legal dels dos advocats indica que l’avortament en el cas dels embrions, no dels fetus, “seria constitucional i legalment admissible” i per tant despenalitzable “seguint exemples propers dels països veïns”. Es conclou que es pot despenalitzar sense necessitat de reformar la Constitució.
Tot i que el dictamen fixa la constitucionalitat de la despenalització cal suposar l’oposició del Copríncep Episcopal i l’informe fa referència al fet que la interrupció de l’embaràs podria ser ratificada amb la signatura d’un dels Coprínceps (el francès). La via per aconseguir la despenalització és doble. D’una banda, podria produir-se una sentència per part del Tribunal Constitucional si aquest afer arriba a ser traslladat a aquest organisme. Per l’altra, hi ha l’opció, per les especificitats del Principat, de convocar un referèndum.
