Salut ha assegurat que un cop la part més forta de la pandèmia ja ha passat a Andorra, s’haurà d’ampliar la plantilla del SAAS pel que fa a professionals d’infermeria, metges i auxiliars de la Unitat de Cures Intensives (UCI). “Haurem d’incrementar la plantilla de les àrees destinades a la Covid-19 i en les àrees clíniques de servei de medicina interna”, ha indicat el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, durant la compareixença davant la comissió legislativa de Salut per resoldre els dubtes sobre les decisions sanitàries que s’han pres durant aquesta pandèmia. Aquesta ampliació de la plantilla ha d’anar acompanyada de la formació de professionals sanitaris que ja es tenen perquè puguin treballar també a l’UCI en cas que sigui necessari. “Hem de tenir treballadors més versàtils”, ha comentat el ministre, qui ha assegurat que pel que fa al material tecnològic, amb les 45 màquines disponibles per a l’UCI que hi ha, està garantit.
Tot i així, el ministre no ha pogut avançar ni quants treballadors més farien falta ni tampoc quan es necessitaran. En aquest sentit, la necessitat que s’ha tingut fins ara ha estat coberta pel personal sanitari provinent de Cuba, els quals tres ja han retornat al seu país, una meitat està prevista que marxin a finals d’aquest mes, i la resta encara ajudarien a completar el personal del SAAS fins a mitjans de juny. En la mateixa línia, Benazet ha assegurat que la idea és que tan sols quedi una part de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell habilitada per tractar pacients de la Covid-19. Per tant, l’hospital que es va muntar al centre sociosanitari del Cedre per acollir els casos positius i els possibles casos de gent gran, es desmuntaria perquè “creiem que és més segur”. A més, ha afegit que aquesta part del Cedre, en cas de necessitar-la com en la situació actual, “sempre estarà capacitada per tornar-se a convertir en hospital”.
D’altra banda, en aquesta nova fase que entrarà el país, Benazet ha indicat que un cop finalitzi la segona volta dels tests anticossos, ja es podrà entrar a la darrera fase de reobertura econòmica, i fins i tot, a partir del dia 28 de maig es podria aplicar alguna nova excepció al confinament. Ara bé, aquestes obertures aniran acompanyades de precaucions i mesures de seguretat. Quant a aquesta nova normalitat, des de Salut han confirmat que s’haurà de dur mascareta durant un temps i s’hauran d’evitar les aglomeracions. Tot i així, el cribratge poblacional permetrà tenir una imatge de la situació del virus al país, i segons ha comentat Benazet, la reobertura no serà amb mesures tan restrictives de distanciament social com hi ha en els països veïns perquè “no seria tornar a la normalitat”.
A més, un cop represa tota l’activitat, “aquesta normalitat s’anirà acompanyant per uns cribratges poblacionals sentinelles amb les TMA”. En aquest sentit, tot i que s’aniran alternant a tota la població en general, el ministre ha aclarit que certs grups com poden ser els professionals de la salut i dels centres sociosanitaris, les persones que tenen cura de gent gran o persones vulnerables, les escoles i els mestres, i també tots aquells sectors que estaran en contacte amb turistes, tindran preferència en aquests estudis. Tal com ha indicat, el protocol encara s’està estudiant, però ha assegurat que amb les 2.000 proves de TMA diàries que es podran fer, seran suficients per a fer aquests estudis. Per tant, referent al turisme, des de Salut s’ha confirmat que es podran rebre turistes però sempre mantenint les precaucions. A més, ha remarcat que es faran “proves TMA a aquelles persones més exposades” per veure si l’arribada de turistes provoca un rebrot. Després d’algunes informacions respecte a la possibilitat que els turistes hagin de sotmetre’s a un test, Benazet ha indicat que no tenen la capacitat de fer testos a tots els visitants pel tipus de turista que ve a Andorra. “No ho posarem com a obligació però estem estudiant de poder donar la possibilitat que quan vinguin es puguin fer la prova aquí”. El que sí que ha assegurat el ministre és que les mesures de seguretat com l’ús de mascareta seran obligatòries. D’aquesta manera, ha comunicat que les converses amb França i Espanya van en bon camí i ha afegit que esperen entrar dins dels països de mobilitat de la UE i de l’espai Schengen quan s’aixequin les restriccions.
D’altra banda, i pel que fa a les màquines TMA, des de l’executiu asseguren que Grifols no ha demanat cap contraprestació per haver cedit les màquines. L’únic de què s’ha de fer càrrec el Govern és dels reactius, els quals la farmacèutica els cedeix a 18 euros, que són el preu de cost. Fins ara, els reactius de les PCR que es fan al Principat costen 50 euros cada un, i les quines s’envien a l’exterior valen entre 90 i 100 euros. Aquestes TMA, tal com ha comentat el titular de Salut, estaran en funcionament a partir de dijous o divendres, i permetran seguir amb l’estratègia de fer moltes proves per veure la situació epidemiològica en cada moment. També ha comentat que es complementaran cribratges de TMA amb PCR.
“Molt aviat els familiars podran visitar els residents dels centres sociosanitaris”, ha comentat el ministre, qui ha afegit que esperen que a principis de juny ja sigui possible. Aquesta obertura anirà acompanyada de TMA a les famílies per evitar contagis dins els centres. En aquests moments s’està estudiant el protocol a seguir i dijous hi ha una reunió per debatre’l, ha comentat. Cal recordar que la taxa de letalitat al Cedre, que és el percentatge de malalts que han mort, ha estat molt alta, al voltant del 17%. A més, del total de 51 defuncions al país per Covid-19, un 52%, és a dir, 27, corresponen a persones grans institucionalitzades.
Pel que fa a la letalitat del país, se situa en un 6,7%, inferior a les d’Espanya i França i similars a les de Suïssa i Irlanda. En canvi, la mortalitat, que són el nombre de defuncions en base a la població total és de les més elevades. La pandèmia al Principat, segons ha explicat el ministre, va tenir un inici molt intens degut al turisme que hi ha al país i al fet que la societat andorrana es mou molt. Per tant, ha emfasitzat que “si no haguéssim pres les mesures dràstiques, haguéssim tingut drama”, ja que les característiques d’Andorra el feien un territori molt vulnerable. Aquest efecte es veu en la taxa de reproducció del virus, RO, la qual comença a disminuir dràsticament en el moment que s’inicia el confinament. A partir del 26 de març, la taxa comença a situar-se per sota d’1 i “ara ens estem aproximant al 0, que vol dir que gairebé no hi ha transmissió del virus”.
Finalment, algun membre de la comissió també ha volgut felicitar el Govern pel tractament amb hidroxicloroquina als pacients lleus, sobre el qual hi ha estudis contradictoris. En aquest sentit, Benazet ha comentat que, segons un estudi del grup de Marsella, els pacients amb el tractament tenen menys mortalitat que els no tractats, i que això ja els era suficient per tirar-ho endavant. Finalment, sobre els possibles efectes de salut que poden patir les persones que han tingut el virus, el ministre ha indicat que se seguiran els casos perquè tot i no saber encara quines afectacions poden tenir, una de les pitjors i de les més greus és la fibrosi pulmonar.
