El projecte de llei de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, que preveu entre d’altres qüestions l’allargament de les suspensions del contracte laboral, les rebaixes dels lloguers comercials i de l’habitatge o els descomptes en els subministraments, entre d’altres, de cara a l’any que ve, ha estat aprovada aquest divendres amb el vot favorable de la majoria i dels consellers de Terceravia+Unió Laurediana+Independents i l’abstenció del grup parlamentari socialdemòcrata, que ha justificat que tot i que han pogut incloure alguns dels seus suggeriments al text no és la llei que haguessin volgut i creuen que han de poder defensar políticament el seu punt de vista, sabent també que els seus set vots no eren decisius perquè la llei fos aprovada, tal com ha comentat la presidenta suplent del grup, Judith Salazar. Aquest posicionament del PS ha estat criticat tant des del Govern com des de la majoria i tant el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, com la consellera demòcrata Maria Martisella han demanat al PS que reconsiderés el seu posicionament. Finalment no ha estat així i en la votació final la llei ha estat aprovada amb 20 vots a favor (no hi era present el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat) i les set abstencions del PS.
D’aquesta manera, Salazar, que ha començat la seva primera intervenció agraint el clima de treball a la comissió legislativa, ha lamentat el “’timing’ de treball inabastable” amb què els consellers han hagut de treballar aquest text i més tenint en compte que es tracta, ha dit, d’una llei “densa i complicada”. En aquest sentit, ha destacat la “manca de previsió” per part del Govern i ha afegit que s’hauria d’haver tingut en compte l’opinió dels diferents sectors implicats. Entrant al contingut, ha destacat que no hi ha millores per als autònoms respecte de la llei anterior; que les carències deixen fora les persones jurídiques o que les reduccions del lloguer siguin menors a les del text anterior: ha destacat que per negocis tancats sigui del 75% i per als assalariats en un ERTO del 10% i en aquest sentit ha lamentat que “es demana un esforç menys ferm als propietaris”. Així, Salazar ha qualificat “d’indigerible” el fet que vuit mesos després de l’inici de la crisi es treballi aquest text sense tenir en compte els sectors implicats i ha justificat que s’hi abstenien ja que cal entendre que no puguin estar a favor d’una llei que ells no portarien a aprovació si fossin a la majoria.
Però tant des de la majoria com des del Govern no s’ha compartit l’argument del PS i se’ls ha retret que perdin “l’oportunitat” de demostrar la voluntat de diàleg i de consens que manifesten. “A l’hora de la veritat defugen la responsabilitat”, els ha manifestat Gallardo, afegint que l’argument que només són set consellers i que no són decisius no li valia ja que Terceravia “són quatre” i han donat suport a la llei. També ha defensat que amb les dues lleis anteriors s’ha aconseguit donar ajudes amb ERTOs a 10.000 assalariats i en canvi els acomiadaments han estat en tot l’any de 283, 231 dels quals a partir del mes de març, ha puntualitzat.
Especialment crític amb el PS s’ha mostrat el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, que ha destacat que malgrat és una llei que “ningú hagués volgut haver d’aprovar”, ja que això hagués volgut dir que la crisi està superada, “caldria que els consellers fessin pinya pel bé del país”. Així, ha destacat que si bé és “legítima” l’abstenció és “altament decebedor” i ha afegit que “el dogmatisme al poder públic comporta la injustícia”. Així, ha afegit que totes les forces haguessin fet, segurament, lleis diferents però que amb les “aportacions de tothom” s’ha aconseguit fer “una llei de tots”. I pel que fa al fet que sigui un text que no acontenta ningú, tal com ha assegurat Salazar, ha remarcat que s’ha volgut trobar l’equilibri.
En el mateix sentit, Martisella ha dit que és una “llei raonable, justa i equitativa” i que ha estat redactada de manera totalment diferent a la de la primavera, ja que les circumstàncies són diferents. Ha afegit que “té en compte les necessitats del teixit productiu” però també dels treballadors i també el fet que l’Estat “no té recursos il·limitats”. Ha conclòs que és un text que torna a demanar la “corresponsabilitat” de tothom.
En el mateix sentit que la resta de partits de la majoria, des de Ciutadans Compromesos el seu president, Carles Naudi, ha lamentat la manca de “valentia” del PS en donar suport a aquesta llei. “Amb valentia es prenen decisions”, ha manifestat, afegint que es tracta d’un text que “s’ajusta a la dramàtica situació” que s’està vivint i ha desitjat que siguin les mesures suficients per fer front a la crisi.
Pel que fa al vot positiu al text, des del grup parlamentari Terceravia + Unió Laurediana + Independents s’ha reiterat que es posen a la disposició del Govern per la prosperitat i pel futur d’Andorra. “Amb l’impacte d’aquesta segona onada no n’hi haurà prou amb l’Horitzó 23. L’horitzó ha de ser Andorra, sense fissures, sense rèdits polítics i amb transparència absoluta”, ha conclòs Joan Carles Camp.
Durant el debat de la nova llei de llei òmnibus de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, Joan Carles Camp ha recordat, durant el seu discurs, que “els treballadors, els empresaris i els propietaris estan fent un esforç econòmic dantesc per parar el cop i que l’Estat també està fent esforços majúsculs, amb l’endeutament, però no oblidem aquest deute s’ha de retornar, sense hipotecar les generacions futures”. En aquest sentit, Camp ha afegit que “com en una empresa privada, l’Estat també ha de fer esforços en la contenció de la despesa i en aquest aspecte no l’hem vist”. Així com tampoc “no hem vist un allargament de la reducció dels salaris dels polítics i dels càrrecs de confiança, ni tampoc cap gest en aquest sentit per part dels funcionaris, dels treballadors públics i dels càrrecs públics, a partir d’un cert salari”.
