Govern ja té redactada la legislació que permet decretar els estats d’alarma i emergència, tal i com recollia l’article 42 de la Constitució. Aquesta aprovació és important perquè l’estat d’alarma, en el què actualment es troba Espanya, podria ser necessari d’aplicar en cas que la crisi pel coronavirus es descontroli. L’estat d’emergència, per a situacions d’extrema gravetat equivalent gràcies a l’estat de setge. En aquest cas les mesures són de control gairebé absolut amb la pèrdua de la major part de drets de forma temporal. No seria un escenari previsible en l’actual escenari.
La llei recull que l’estat d’alarma “es declara per un termini de quinze dies naturals; el decret determina el seu àmbit territorial i els seus efectes” Les cinc potestats de suspensió de drets són: a) Prohibir o limitar la circulació o la permanència de persones o de vehicles durant les hores i els llocs que es determinin, o condicionar-les al compliment dels requisits que s’estableixin. b) Limitar l’entrada o la sortida del país de persones i de mercaderies. c) Practicar requises temporals de béns de tota classe. d) Limitar o racionar el consum d’articles de primera necessitat. e) Intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions, empreses o locals, de qualsevol naturalesa, a excepció de domicilis privats”. S’indica que “les mesures que el Govern ha d’adoptar en l’estat d’alarma són les estrictament necessàries per pal·liar els efectes de la catàstrofe i per assegurar el restabliment de la normalitat; han de ser proporcionades a la gravetat de les circumstàncies”.
El Govern ha de demanar al Consell General l’autorització per declarar l’estat d’emergència per mitjà d’un escrit en el que han de constar els aspectes següents: les circumstàncies que fan necessària la declaració de l’estat d’emergència, l’àmbit territorial de l’estat d’emergència i la seva durada, que no pot ser superior a trenta dies naturals. L’estat d’emergència és en un altra dimensió ja que la suspensió de drets és gairebé absoluta. Permet la detenció governativa de les persones fins a un màxim de vuit dies, abans de posar-les a disposició judicial, quan això es consideri necessari per a l’esclariment dels fets presumptament delictius o per al manteniment de l’ordre públic. Tota detenció que es practiqui ha de ser comunicada al batlle de guàrdia en el termini de vint-i-quatre hores. El batlle pot requerir en tot moment informació sobre les persones detingudes, i conèixer personalment la seva situació.
Durant la vigència dels estats d’alarma o d’emergència, l’autoritat competent pot imposar multes coercitives de fins a sis mil euros (6.000 €) cada una, separades per un mínim de vint-i-quatre hores, per a l’execució forçosa dels actes dictats en execució de les mesures previstes pel decret que declara l’estat d’alarma o d’emergència. En les mateixes circumstàncies, i amb la mateixa finalitat, pot ordenar mesures de compulsió directa sobre les persones. La compulsió significa que es pot utilitzar la força per fer complir les ordres de les autoritats. Per exemple es podrà agafar un ciutadà i portar-lo a casa per obligar que es confini, segons van explicar fonts properes al projecte. A Espanya l’estat d’alarma està decretat actualment fins el 27 de març. La legislació dels estats d’alarma, segons les mateixes fonts, és molt similar als dels textos espanyol i francès.
L’estat d’emergència va molt més enllà del d’alarma i suspèn els drets de forma generalitzada com si fos un estat de setge
L’autoritat competent pot suspendre tota classe de publicacions, emissions de ràdio i de televisió, projeccions cinematogràfiques, representacions teatrals, concerts i altres espectacles. Pot ordenar el segrest de publicacions. Pot també ordenar el tancament provisional de sales d’espectacles, bars i altres locals de pública concurrència.
L’autoritat competent pot acordar que es practiquin inspeccions i registres domiciliaris, quan ho consideri necessari per a l’esclariment dels fets presumptament delictius o per al manteniment de l’ordre públic.
Els agents de l’autoritat que practiquin la inspecció o registre domiciliaris han d’anar proveïts d’una ordre escrita de l’autoritat competent. La inspecció o registre pot ser presenciada per qualsevol dels titulars del domicili, o per un familiar major d’edat i, en el seu defecte, ha de ser-ho per dos testimonis, preferentment entre els veïns de l’edifici, l’assistència dels quals és exigible de forma coercitiva. S’ha d’aixecar acta de la inspecció o registre domiciliaris, en la que es fan constar els noms de les persones que hi són presents i les incidències ocorregudes. L’acta ha de ser firmada per l’agent de l’autoritat que el realitzi i per les persones que hi assisteixin.
L’estat d’emergència preveu l’opció d’intervenir totes les comunicacions i fer registres domiciliaris indiscriminats
Quan ho consideri necessari per a l’esclariment de fets presumptament delictius o per al manteniment de l’ordre públic, l’autoritat competent pot ordenar la intervenció de les comunicacions de tota classe, incloses les postals, les telefòniques i les electròniques. Totes les intervencions que s’acordin s’han de comunicar al batlle de guàrdia en el termini de vint-i-quatre hores. L’autoritat competent pot sotmetre a autorització prèvia o prohibir la celebració de reunions i manifestacions, i dissoldre les que s’estiguin celebrant. No poden ser prohibides ni sotmeses a autorització prèvia les reunions orgàniques que celebrin els partits polítics, els sindicats i les associacions empresarials que estiguin legalment constituïts i inscrits en el registres corresponent.
L’autoritat competent pot prohibir l’entrada o la sortida del país de les persones, o limitar-la. També pot prohibir o limitar la circulació o la permanència de persones o de vehicles durant les hores i els llocs que es determinin, o condicionar-les al compliment dels requisits que s’estableixin. Els estrangers no residents que participin en actes que pertorbin l’ordre públic poden ser expulsats immediatament del país, per resolució de l’autoritat competent.
l’autoritat competent és el cap de Govern. Aquesta competència es pot delegar, totalment o parcialment, en un o en varis ministres, en els termes que disposi l’acord de delegació.
