La política andorrana s’està fragmentant amb el sorgiment de nous partits polítics com, per exemple, Concòrdia, el nou partit d’esquerres o els liberals escindits liderats per Judith Pallarès després de les primàries al si del partit liberal. No és una tendència exactament nova perquè ja va passar amb el naixement de Terceravia, Andorra Endavant o amb els socialdemòcrates escindits de Rosa Gili. El politòleg Yvan Lara assegura que hi ha diversos motius que expliquen la fragmentació de l’escenari polític. Un d’ells és la mateixa naturalesa del sistema polític andorrà: “no tenim una gran estabilitat de partits polítics; hi ha tendència a què després la convivència hi hagi explosions o disgregacions”. A més, Lara aclareix que això ha passat a tots els bàndols polítics.
Segons Lara, el factor econòmic, les crisis econòmiques o l’expectativa que sorgeixin, concretament, és crucial. Segons explica Lara “els moments de crisi o els moments en què la crisi encara no és del tot present, però on es preveu que hi haurà un escenari de crisi són moments en els quals hi ha menys demandes de la ciutadania que queden cobertes, hi ha més risc d’exclusió i fa que la població estigui més descontenta amb el sistema. Això fa que hi hagi més voluntats de crear forces pròpies”.
Lara també parla del paper de l’era de la informació: “Hi ha molta informació, circulant en molts moments sobre temes molt diversos amb una renovació de temes constant de l’agenda mediàtica. Això fa que cada cop sigui més difícil tenir partits ideològics que es van posicionant sobre uns pocs temes i valors. La conseqüència d’això és que els partits generals i clàssics siguin més incoherents, fet que facilita l’aparició de nous partits”.
Mira, només hi ha un (partit) o fins que no ho demostri podríem dir 1/2, que podria donar savia nova i canviar les coses a Andorra.
Ara bé, pel moment tenim: manca d’equilibri, polarització de la societat, clientelisme polític, caciquisme, corrupció, desigualtat…, i un Club dirigit per reptilians que evindencia les dues Andorra.
Ens hem d’acostumar a esquemes allunyats de la clàssica divisió ideològica. Els ciutadans reclamen solucions als seus problemes i propostes que encaixin en la seva visió de país, poc els importa si son de dretes, esquerres o centre.