M’he passat una part de la tarda escoltant les compareixences de dos experts sobre la situació actual de les pensions a Andorra i apuntar possibles solucions. Deixarem de banda l’expert actuarial que ha repetit novament que si no es fa res per modificar el sistema arriba l’apocalipsi al sistema de pensions. Obvi. Es tracta de presentar possibles solucions.
Em centraré en Luis Vicente Recuenco Vegas, un expert espanyol sobre pensions que m’ha impactat. El primer que m’ha estabornit és l’afirmació inicial: els estudis sobre pensions sovint s’equivoquen. Bravo. Doncs deixem de fer previsions. No sé què fem aquí.
Segon impacte: és vital augmentar la productivitat i és imprescindible posar les eines perquè les dones s’incorporin al mercat laboral. S’han de posar llars d’infants i guarderies perquè les dones treballin a Andorra. Ningú li ha explicat al senyor Recuenco que el Principat és el país d’Europa, i possiblement del món, amb major percentatge de dones que treballen?
Tercera gran teoria. La solució és augmentar l’estat del benestar i incrementar de forma molt important els impostos. L’exemple a seguir? Els països nòrdics. I segons Recuenco a major despesa social més ingressa l’Estat. La teoria diu que recaptarem tants diners d’impostos que l’Estat ho pagarà tot i les pensions podran ser baixes perquè tothom tindrà totes les necessitats cobertes. Doncs ja hem solucionat el problema del sistema de pensions al Principat. Mira que és fàcil. I ha posat com a exemple Suècia on l’impost de l’IRPF pot arribar al 60% del salari.
Realment és una idea que mai havia escoltat a ningú. Posar Suècia, un dels països del món amb més impostos, com a model per Andorra, un dels països del món amb menys, per dir cap a on hauria d’anar el model fiscal i el sistema de pensions és simplement brillant.
Ricard Poy
FESTIVAl DEL HUMOOOOOORRRR!!!
Al final ens hi farem mal de veritat
Amb il·luminats com aquest anem be … 🙁
No ho entenc, quants anys portem donant voltes a aquest tema ??
Fa uns anys, uns “experts” francesos ja van fer una proposta de 3 vies:
1.- Apujar la cotització –> força obvi i la opció més senzilla
2.- Limitar les pensions a un topall màxim –> Tots aquells que han volgut fer negoci amb això … que es fotin.
3.- Augmentar la edat de jubilació –> Com s’ha fet i s’està fent arreu !! Ja no ens morim als 72 anys .. sino als 85 !!!
Senyors de Govern i oposició, si us plau, posint-se d’acord, facin un pacte d’estat i siguin valents !!
Tot passa per un veritable equilibri social i una democràcia directa.
L’Andorra de l’esclavisme, la misèria o el mil eurisme, no pot mantindre l’Andorra del suflé i el clientelisme polític.
El problema de la CASS és un bon exemple, on els salaris baixos no poden mantindre la festa del clientelisme i el peculat.
Aquest expert proposat pel PS primer s’hauria d’informar. Venir aquí i deixar anar quatre genialitats (i generalitats) que no tenen res a veure amb la nostra realitat és una falta de respecte.
Un sistema fiscal ha de recaptar impostos per a finançar aquelles despeses públiques que corresponguin a l’Estat. El primer que hauríem de fer és reestructurar les despeses de l’Estat i reduir les despeses dels Comus. Hem d’actuar en dos camins: canviar el model actual de repartiment a un model mixt, i discutir quin ha de ser l’increment anual que han de rebre els pensionistes. Pel que fa a el model, clarament insostenible, i més amb el nivell tan baix dels salaris a Andorra cal pactar una pensió bàsica de subsistència, que podria estar entre els 800 i els 1000 euros mensuals i seria igual per a tots els andorrans i residents (que hagin treballat), la qual seguiria el model actual de repartiment. La resta de la pensió seguiria un model de “motxilla austríaca”, en el sentit que tota persona pel fet de treballar ha de rebre una part del seu salari (entre el 5 i el 10 per cent) via dotació a un fons de pensions no disponible, el qual l’acompanyarà durant tota la seva vida laboral, passant d’empresa a empresa, i que només es podrà transformar en una pensió quan es jubili. I per evitar les tradicionals renuencias de l’esquerra, acceptarem que la titularitat de la gestora d’el fons sigui pública, tot i que amb professionals contrastats portant la gestió de les inversions. Evidentment, el problema seria els trenta-cinc anys de període d’adaptació de el model, ja que els que tinguin seixanta anys hauran de cobrar la pensió pactada, però els que tinguin trenta s’haurien d’incorporar a el nou model, i per als d’edat intermèdia es farien trams de cinc anys, perquè la pensió bàsica s’anés incrementant en funció de el nombre d’anys cotitzats fins a aquest moment. Pel que fa a l’increment anual, no és de rebut negar-los als jubilats el manteniment de la seva capacitat adquisitiva, després que els partits polítics han estat enganyant-los durant molts anys, dient-los que el sistema era sostenible i que no hi havia problemes amb les pensions . Però l’actualització s’ha de fer amb un IPC específic per a ells. Cap partit polític ha tingut els collons d’atacar aquest tema, en diversos anys. A sobre són mals gestors dels nostres diners i se’ls ocorren idees chorras com augmentar l’edat de la jubilació o l’augment de l’% de la cotització.
Si pensen que no es pot mantenir les pensions ridícules que cobren la majoria de jubilats, excepte els que comprant punts van fer negoci … doncs anem malament. La solució per a mi és 1.- pujar lleugerament les cotitzacions a empreses i assalariats 2.- Posar un límit màxim de pensió a rebre. 3.- Posar impostos als bancs (transaccions, dipòsits, etc.) que paguin els que especulen amb tot. 4.- Incentius per jubilar-se més tard. 6.- pensió mínima digna i que s’actualitzi anualment amb l’IPC. I finalment i per tenir capacitat per atendre totes aquestes despeses i serveis, impostos sobre els beneficis de les empreses.